ANGLADA CAMARASA, EL PINTOR QUE ES REFUGIÀ AL MOLL

260
Cartell de l'exposició "Dibuixos. Anglada-Camarasa 150 anys", que s'inaugurarà divendres al Local Social de l'AVPP del Moll.

Després de la Primera Guerra Mundial, el pintor Hermenegild Anglada Camarasa es refugià al Moll, on va morir un 7 de juliol de 1958, o sigui avui fa 62 anys.

D’aquí uns dies, el 9 de juliol, a les 20 hores, al Local Social de l’Associació de Veïns del Port de Pollença (carrer Mestral, 15) i dins el marc de les Festes del Carme, s’inaugurarà l’exposició “Dibuixos. Anglada Camarasa 150 anys”. Aquest serà “un tast inicial d’una exposició que, si tot va bé, es farà a l’Església del Roser, el mes de març o abril de 2022”, ha apuntat el co-director del Museu de Pollença, Andreu Salom.

La idea del Museu de Pollença era dedicar una gran exposició a Anglada Camarasa amb motiu del 150 aniversari del seu naixement, “però, per raons burocràtiques i institucionals, ha estat impossible. Per això, com que no podrà ser dins l’any natural, haurà de ser dins l’any vital d’Anglada Camarasa que va néixer un 11 de setembre de 1871”, ha especificat Aguiló rubricat amb un “si tot va bé”.

Des del Museu de Pollença, han qualificat “Dibuixos. Anglada-Camarasa 150 anys” com una exposició “modesta”, que parteix d’un “material més proper, que no és del CaixaForum i que, a més a més, no és vist”. En total, el públic podrà veure una trentena de dibuixos i una litografia.

PUBLICITAT

Aquesta espipellada del pintor que va retratar el Port de Pollença amb pinzellada postimpressionista, es podrà visitar fins al 25 de juliol, al Local Social de l’AVPP del Moll.

Llorenç Torres Cladera i Anglada Camarasa a la terrassa de ca seva 1928.

Anglada-Camarasa

Format a Barcelona, Anglada-Camarasa va formar el seu estil a París, on va viure de ple l’esperit bohemi de l’època. Influït, entre altres, per Henri de Tolouse-Lautrec (1864-1901), va pintar ambients nocturns, gitanos, dones… i s’apropà a les avantguardes.

El 1914, en començar la Primera Guerra Mundial, ve a Mallorca, on la seva obra es fa més lluminosa, a l’hora que incorpora nous temes. En aquest sentit, “instal·lat a Pollença, Anglada va descobrir noves inspiracions a l’entorn tranquil i seré de l’illa, a la seva vegetació i als fons marins, poblats de peixos de colors, interpretats de nou a través de la seva particular visió onírica del natural, com a Gruta en el fondo del mar (1927, Oviedo, Museo de Bellas Artes de Asturias). En aquests anys va aconseguir també gran èxit als Estats Units”, així ho destaca la web del Museo del Prado.

Per més que, durant la Guerra Civil es refugià a Montserrat i posteriorment s’exilià a França, el 1947 tornà a Pollença, on va morir un 7 de juliol de 1959.

Funeral d’Anglada Camarasa al Port de Pollença. Foto: Nadal Moragues.
PUBLICITAT
PUBLICITAT
TOT MARCO digital
PUBLICITAT