“ANAR A L’ESCOLA ÉS FORMAR-TE”

739
El mestre d’escola Mateu Ripoll deixa la direcció del CEIP Port de Pollença, després de 18 anys.

Després de 18 anys a la direcció del Centre d’Educació Infantil i Primària Port de Pollença, el mestre d’escola Mateu Ripoll retorna als orígens per fer de mestre d’educació física a l’escola de Campanet, on viu amb la seva família. Aquest canvi de responsabilitat i de centre es produeix en un moment complex que, tanmateix, ha fet veure que “anar a l’escola és formar-te i, per això, sobretot en edats primerenques, l’educació perd si no és presencial”, apunta Ripoll amb qui hem parlat sobre aquesta decisió que va adoptar fa ja algun temps.

Primers anys d’història del CEIP Port de Pollença

Des que es va crear el CEIP Port de Pollença, Mateu Ripoll n’ha estat el director. I és que aquell curs 2002/03 en què el CEIP Miquel Capllonch, que fins aleshores havia ocupat els edificis de la Plaça del Moll i l’escola nova del carrer Mestre Albertí, es va desdoblar en dos centres educatius: el Miquel Capllonch, que va quedar durant un temps a l’edifici de la Plaça per després desplaçar-se al carrer Vicenç Buades, i el Port de Pollença, que va seguir ocupant l’edifici que encara ocupen.

El curs 1999/2000, Mateu Ripoll va començar a fer feina a l’aleshores CEIP Miquel Capllonch com a mestre d’Educació Primària i tutor de cinquè. Durant dos cursos, va ser cap d’estudis i el curs 2002/03, aprofitant que s’inaugurava l’Institut d’Educació Secundària Port de Pollença, demanaren per separar-se en dues escoles. De fet, ja era una escola dividida en dos edificis, la qual cosa “era un desastre. Hi havia 30 mestres que anaven cap aquí i cap allà tot lo dia”, explica Mateu.

Fer dues escoles independents va ser relativament fàcil, ja que tenien dues línies i cada edifici va passar a ser un centre educatiu d’una sola línia. El CEIP Port de Pollença va començar a funcionar amb Mateu Ripoll “nomenat director a dit, perquè ningú no s’havia presentat ni ho volien ser”. Aquesta circumstància es va allargar durant 14 anys, perquè “ningú no ho va voler ser. De fet, els primers anys els nomenaments extraordinaris eren per tres anys, llavors varen ser per dos anys, però sempre, quan acabava el nomenament, posava el càrrec damunt la taula. Ningú es va presentar”.

PUBLICITAT

Després de 14 anys, “l’administració va començar a fer propaganda, perquè presentàs un projecte educatiu i, al final, ho vaig fer, però implicant tot el claustre de professors, perquè havia de ser una cosa de tots i no només meva. Ens havia de servir a tots”, assegura. Des de l’any 2016 fins al 2020, el CEIP Port de Pollença ha funcionat amb aquest projecte educatiu. A partir de l’1 de juliol, la mestra Úrsula Perelló assumirà la direcció del centre. Per això, “aquest curs ha estat cap d’estudis i ha fet el curs per passar a ser la directora de l’escola” apunta Ripoll qui afegeix “fins al 31 d’agost seré del claustre de professors del CEIP Port de Pollença. A partir de setembre, començaré a Campanet, on podré anar a fer feina a peu o en bicicleta”.

Tancada aquesta etapa, “tenia molt clar que havia de deixar el centre i no només la direcció, pel bé de tothom”, conclou.

Què ha passat durant aquests 18 anys?

Durant un temps varen tenir “problemes” amb l’IES que també es deia Port de Pollença. Per això, “fins i tot, hi va haver algun intent de canviar-li el nom, però al final ha quedat amb així, ja que les confusions s’acabaren quan l’Institut va passar a dir-se Clara Hammerl”, comenta.

Més enllà d’aquesta circumstància, “ben segur, han passat moltes coses, però me qued amb les bones i, de les dolentes que tampoc no n’hi hagut moltes, ni me’n record. Possiblement, la moguda més important va ser quan volien implementar el TIL, que va ser general a totes les Illes”, afirma Mateu Ripoll. De fet, “cap família ha anat a inspecció per queixar-se, i n’he conegut un parell d’inspectors en aquest temps”, conclou.

La instal·lació d’un ascensor per acabar amb les barreres arquitectòniques no haurà pogut ser, perquè “en teoria, s’hauria d’haver fet ara, que tot està aturat”. És clar que, “en teoria, des de l’any 2008, tots els edificis públics havien d’estar lliures de barreres arquitectòniques, així que… En qualsevol cas, però, en 18 anys, sempre es poden millorar moltes més coses, però també he de reconèixer que n’han fetes moltes: un gimnàs nou, un pati amb unes estructures que molts pobles voldrien, gairebé totes les aules disposen de pissarres digitals… S’han aconseguit moltes coses”, assegura Mateu Ripoll.

L’educació ha canviat

Tanmateix, però, allò que més ha canviat és l’educació. En aquest sentit, Ripoll és rotund quan afirma que “s’han perdut coses que no s’haurien d’haver perdut com ara la cultura de l’esforç. No es valora esforçar-se ni a la societat ni a l’escola. De fet, l’escola és un reflex de la societat”.

Això no obstant, aquests darrers mesos han estat útils “per fer veure coses que molta gent no tenia present. I és cert que les desigualtats s’han fet més grosses, perquè hi ha alguns infants que tenen accés a tot i infants que no tenen accés a res, perquè hi ha pares que han pogut fer de mestres sense cap problema i pares que no han pogut per moltes raons… Però aquests mesos ens hem adonat que matèries com l’art, l’educació física, la música… són les més importants per viure, encara que al currículum no importin gaire. Al principi del confinament, sobretot, ho vàrem veure que per subsistir necessitàvem fer manualitats, escoltar música, fer exercici físic…” enumera.

En qualsevol cas i esmentàvem a l’inici, allò que ha quedat més clar és “que en edats primerenques, com infantil i primària que és el que jo conec, l’educació perd si no és presencial, perquè anar a escola és formar-te i per això hi ha d’haver contacte. Si tu veiessis amb la il·lusió que aquests dies venien els alumnes a les tutories, hauries vist què és contacte i què és educació”, confessa.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT
TOT MARCO digital