ANAR A LA RÀFIA

657

Eva Cerdà

Abans de començar, vull dir que estic com a empegueïda de signar amb el meu nom aquest escrit, perquè hi ha moltes persones que hi han participat. De fet, la informació més interessant que apuntaré no l’he aportada jo, sinó altres persones.
D’entrada, vaig tenir accés a la fotografia a través de la col·lega de la revista Llucmajor, Coloma Julià, que l’havia compartida al Facebook a través de la pàgina de Fotos antigues de Mallorca.
Descoberta la fotografia, que em va encantar i em varen sortir aquestes línies:
“Tots els pollencins d’una certa edat hem sentit parlar les nostres padrines o dones de la seva edat sobre quan anaven a la ràfia, o sigui de quan eren al·lotes i treballaven per algun dels tallers que hi havia al poble, on transformaven aquesta fibra natural en vistoses sabates, bosses de mà, carteres, senalles, capells…
D’entre totes aquelles fàbriques, la de Can Siquier va fer-se un lloc destacat, i merescut, al mercat de la Moda amb majúscules, amb la marca Daina, sinònim de qualitat excel·lent i disseny immillorable.
Vés a saber per a quin taller treballaven aquestes joves de la foto. En qualsevol cas, no hi ha dubte el poble és Pollença (la Cuculla de Fartàritx, ho diu tot des del fons) i el carrer, el de Torres, popularment conegut com a de Can Xim, perquè aquí va començar aquest forn tan popular que avui està al carrer de la Mar.”
La fotografia és d’una bellesa molt especial (des dels colors, fins a la composició de les al·lotes, la perspectiva…) i ben aviat va tenir resposta: la comentaren, la compartiren… i, de mica en mica, vaig saber un munt de coses. Així que, si Joan Llompart “Corralet” deia que “ma mare treballava la ràfia… la record a casa fent feina fins a les tantes… i que l’acompanyava a entregar, record quan pesaven i feien el compte”, Joana Xamena puntualitzava que “es coneixia com a el carrer de Can Xim Vell. Els meus padrins hi varen viure quan eren joves una temporada i així els ho sentit anomenar per casa”.
Amb una mica de paciència i molta curiositat, vaig xafardejar un poquet amb aquells que compartiren el post a través del mateix Facebook, i així vaig esbrinar que les al·lotes de dalt del carrer de Torres treballaven per a la fàbrica de Can Tiraneta, ubicada molt prop d’allà, al carrer de la Mar, on actualment hi ha Can Xumet. En aquest sentit, tot i que hi ha altres persones que han aportat informació sobre la instantània, la col·laboració de Pere G. Cifre ha estat fonamental per identificar les joves i no tan joves que donen vida a la instantània.
La primera dona de l’esquerra és sa mare de Pere, Margalida Cifre Castanyer “Duraia”; la segona és Margalida Cerdà “de ca na Marca”; la tercera és Francisca “Rafaleta” i les altres dues al·lotes, assegudes a la dreta de la fotografia i del carrer, les seves germanes Rosa i Magdalena, “Rafaletes” també.
Dreta damunt el portal, hi ha madò Bel “Aloia” i asseguda al portal de més a baix, madò “Caneta”.
La fotografia està captada a finals dels anys 50 o principis dels 60.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT