AMB ELS SONS DE LES CORNETES, SURANT PELS CARRERS

289
Balladors i balladores de Racó de Tramuntana ompliren de color i moviment la plaça Major.

Ahir horabaixa, 27 de juliol, la Banda de cornetes i tambors de Pollença varen fer una primera cercaviles amb motiu de les festes de la Patrona. Fa unes setmanes, els tamborers varen avisar que sortirien. No digueren ni dia, ni hora ni recorregut. Amb aquest factor sorpresa, evitaren concentracions que, per a res, convenen en aquest moment de pandèmia.

Notes i ritme de cornetes i tambors suren encara a l’aire després d’un dilluns festiu durant el qual hi va haver temps per disfrutar amb la màgia de Víctor Piña i per admirar els balladors de Racó de Tramuntana que oferiren una vetlada de ball de pagès, un dels actes clàssics de les festes populars malloquines.

El ball de pagès és un dels actes més arrelats a les festes populars.

Temps de festa

També va ser ahir, a la fi, quan es va poder presentar el llibre Temps de festa. Litúrgia, art i literatura a Pollença, un treball que repassa les festes i celebracions pollencines a través dels dibuixos de Georgina Gamundí i les explicacions del Rector, Mossèn Francesc Vicens, qui també ha fet la selecció dels textos literaris inclosos en aquest primer volum de les Edicions de les Parròquies de Pollença.

A més dels dos autors, participaren a l’acte de presentació que també va servir com a inauguració de l’exposició amb els dibuixos originals de Georgina Gamundí, l’historiador Pere Salas i el pedagog Miquel Vives Madrigal que va llegir un poema de Ramon Picó i Campamar.

PUBLICITAT
Miquel Vives Madrigal durant la presentació Temps de festa acompanyat de l’artista Georgina Gamundí i del Rector Francesc Vicens.

Pollença, les festes i la Patrona

“Pollença té unes festes úniques, molt antigues i participades que conformen una gran riquesa de patrimoni immaterial. Moltes d’aquestes festes estan vinculades a la parròquia i tenen un origen i un contingut religió”, s’apunta al pròleg del llibre.

A aquest calendari “extens i ric”, s’hi afegeixen els dibuixos de Georgina Gamundí i els textos d’escriptors pollencins com Antoni Seguí, Ramon Picó i Campamar, Miquel Costa i Llobera, Joan Guiraud, Miquel Bota Totxo i Bernat Cifre, entre altres.

El capítol de la Patrona està inclòs al capítol dedicat a la “Litúrgia estacional”, o sigui a aquelles festes vinculades a un temps i també a uns llocs. En el cas de la Patrona, una advocació mariana: la Mare de Déu dels Àngels, protegeix tot el poble com es recorda als Moros i Cristians, però sobretot amb la veneració de la Patrona, com canten els goigs de Miquel Costa i Llobera. Tanmateix, i enguany és més evident que mai, la Patrona és molt més que Simulacre. És “L’Alborada”, és la processó, són els Cossiers, és el Te Deum, i tots els actes “civils i religiosos que conformen un dia intens de festa i identitat popular”.

Com no podia ser d’altra manera, el “Puix Patrona” de Miquel Costa i Llobera obre l’apartat dedicat a la Patrona amb els dibuixos dels Cossiers pujant pel carrer de Monti-Sion, la Processó de la Patroneta passant pel carrer Major, el Crit de l’Almoina, l’Esquadró de cristianes i el cant del “Visca Pollença!” a la plaça Major.

Aquesta breu espipellada de la Patrona a Temps de festa. Litúrgia, art i literatura a Pollença és tan sols això, un tastet del llibre i de l’exposició d’una selecció dels dibuixos originals de Georgina Gamundí que es pot visitar a can Llobera.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT