ALFONSO JAUME: PER JO, DENTISTAS SOBRE RUEDAS, ÉS UN PROJECTE DE VIDA

462

Pocs molleros mereixen tant com Alfonso Jaume ser el pregoner de les festes de la Mare de Déu del Carme. Dentista de professió i carrera, és el fundador de l’ONG “Dentistas Sobre Ruedas”. Amb aquesta organització, ha aconseguit muntar un acadèmia dental al Senegal i una clínica dental solidària a Palma. A més a més, compta amb desenes de dentistes, metges, òptics i educadors que voluntàriament dediquen el seu temps, i la seva professió, als més necessitats.

A més, Alfonso és una persona profundament vinculada al mar i a la badia de Pollença, i sembla que per aquí aniran els tirs del seu pregó, titulat “Memòries i reflexions arran de mar”, que llegirà el divendres 9 de juliol a l’església de la Mare de Deu del Carme.

Què penses cada vegada que tornes de Missirah (Senegal) i t’asseus a la teva consulta del Moll?

Que hi ha moltes diferències! Allà, per exemple, la gent és molt més sofrida. Tenen el llindar de dolor molt més elevat. Aquí, als petits, els has de subornar amb llepolies i bones paraules, mentre que allà basta dir “obre la boca”. També veus més desastres, coses que realment són problemàtiques, mentre que aquí veus moltes mes “pijadetes”. Però bé, fa un grapat d’anys que hi vaig i ja hi estic avesat.

I aquest darrer any i mig, hi has pogut anar?

Sí. De fet, hem estat de les poques ONG que, durant la pandèmia, hem seguit anant a Àfrica. L’estiu passat férem una reunió i decidírem que per poc que poguéssim, hi havíem d’anar.

PUBLICITAT

Abans hi anàvem els mesos de novembre i desembre, però d’ençà que el 2018 construírem l’acadèmia dental, hi som tot l’any i anam enviant gent cada 15 dies. Això sí, en grups més petits i més fàcils d’organitzar. Enviam dentistes, protèsics, metges… És vera que ara estem aturats, perquè ha començat l’època de pluges, però a finals d’agost tornam a començar fins a desembre, i ja tenim tots els torns fets.

I com ho fèieu, si no es podia viatjar?

Els senegalesos ens feien un salconduït per poder-hi anar, ja que com a turista no es podia viatjar, però si com a ONG. I la veritat que va anar molt bé per llevar un poc de ferro a totes aquestes històries de coronavirus. Vàrem demostrar que es podia continuar fent feina tot i la pandèmia. Jo hi vaig anar per març i abril d’enguany.

El 2018 obríreu l’acadèmia dental amb la qual ateneu amb dentistes d’aquí, a nins d’allà. Però ara també formau odontòlegs allà.

Hem signat un conveni amb un institut de protèsics del Senegal, amb la universitat de Dakar d’Odontologia i amb la universitat de Granada. La idea és fer convivències. Hi van professors, i de la mateixa manera que es fa treball solidari, també es fa formació. De fet, ja hi ha un al·lot que venia amb nosaltres al principi com a traductor i ara està estudiant de protèsic a Dakar. Aquest al·lot segur que acabarà fent feina a l’acadèmia, tindrà un lloc fix de feina i es guanyarà la vida amb això.

I no només sou dentistes els que anau a fer feina allà?

No, però no fan feina al mateix recinte. Nosaltres sempre fèiem feina al “poste de Santé”, que és com el PAC d’allà. Allà, els dentistes, protèsics, metges, òptics, etc. estàvem tots al mateix recinte. Però d’ençà que ens donaren el terreny per construir, i férem la primera fase, els dentistes i protèsics feim feina al nou edifici, mentre que els metges, òptics i educadors estan en una altra banda. L’edifici tindrà forma de claustre, ara hi ha construïda una ela, i falta per fer la segona ela. La idea enguany és començar amb aquesta segona fase, si trobam finançament.

A més del projecte del Senegal, també heu creat una clínica solidària a Palma?

Sí, és un projecte consolidat. La vàrem posar en marxa el novembre del 2014. Tenim signats convenis amb 35 o 36 ajuntaments, i amb diverses associacions. Els serveis socials d’aquests pobles i les associacions ens deriven els pacients. El que passa és que ara tenim una llista d’espera llarguíssima. Per això, em volta pel cap la idea de fer que els dentistes puguem col·laborar des de la nostra pròpia clínica, però encara ni tan sols ho he xerrat amb el col·legi de dentistes.

I com ho subvencionau?

Està tot basat en el voluntariat. Els dentistes voluntaris ens alternem per anar-hi. El que passa és que només tenim dos equips dentals, i tot i que estam matí i horabaixa, no donam l’abast. Per això se’m va ocórrer la idea de les clíniques satèl·lit.

Com va néixer Dentistas Sobre Ruedas?

Quan estudiava, amb el meu company de pràctiques, sempre dèiem de fer un voluntariat, però acabàrem la carrera d’odontologia i no poguérem fer res. Un parell d’anys després, vaig cridar aquest company i li vaig dir “i el voluntariat que havíem de fer, què?”. Però en lloc d’anar a una ONG, li vaig proposar fer les coses a la nostra manera. El primer que varem pensar és: “que necessitam? una clínica. I a on la ficam?”, i la resposta va ser un camió. Llavores férem una subhasta al Club Nàutic, i va ser tot un èxit, recaptarem 18.000 euros. Amb aquests doblers compràrem el primer camió, i després n’Andreu Buenafuente ens va donar 4.000 euros, i comprarem una furgoneta que es deia “El Terrat”. Férem un primer viatge, i allò ens va canviar la vida, va ser un impacte brutal.

Una de les coses que férem be des del principi, va ser engrescar molt a altres sectors. Per exemple, el segon any ja varem muntar, a més del camió clínica, un laboratori de pròtesis dins un altre camió. Vàrem dur metges, començarem a dur educadors… és a dir, allà feim odontologia, pròtesis, medicina general, òptica, educació… i després hi ha tècnics, logistes, càmeres… Són diferents grups de feina, i això fa que s’impliquin persones d’àmbits molt diferents.

Està content de l’evolució que ha seguit “Dentistas Sobre Ruedas”?

Clar que sí. Jo no m’esperava que això agafàs l’envergadura que té ara. Estic més orgullós d’això, que d’haver estudiat la carrera d’odontòleg. Això, per jo, és un projecte de vida. Estic molt content, però no s’ha d’abaixar la guàrdia.

En quin sentit?

Per exemple, som molt estricte a l’hora de donar regals. Un blanc que ve a Senegal i comença a donar raspalls, camisetes, etc. no m’agrada. N’hi ha que pensen “les coses, que no utilitz aquí, ho duré als negritos”, idò per això més val que ho duguis a la deixalleria. Alguna vegada ens han donat caixes plenes de coses velles, i això m’indigna un poc. No vull que es donin regals, perquè la nostra feina ja és el regal. Nosaltres anam a fer una cosa molt concreta. A més, roba no en necessiten allà, no van amb “taparrabos”.

Després hi ha el tema de les fotos. Tu aquí et poses a fer-te fotos amb qualsevol persona que passa? Idò allà tampoc, i si te vols fer una foto, com a mínim, li demanes permís. S’ha d’anar alerta, perquè de vegades fas més mal que bé. Però en el nostre cas feim coses molt concretes, posam dents, feim ulleres, curam la gent… i això sí que està molt bé.

Des que començares a anar a Senegal el 2007, ha canviat molt el país?

Així mateix ha canviat. Hi ha coses que es mantenen igual, però sí que ha canviat. Han millorat les carreteres, l’aeroport… hi ha moltes coses que s’han modernitzat.

Que ens pots contar del pregó que faràs per les festes de la Mare de Deu del Carme?

Puc contar que són reflexions. De com veig el Moll i com veig la vida…

El mes de gener feres un escrit que publicàrem a Punt Informatiu Pollença titulat “La badia s’està morint” i va tenir molta repercussió. A més, vius a primera línia i ets una persona molt vinculada al mar…

És curiós, enguany, tot i els abocaments, veig l’aigua més neta. Ahir vaig anar a navegar i me va sorprendre que l’any passat a aquestes altures de l’estiu, no es veia el fons. Ara es veu el fons, però està fet un desastre. Jo crec que el gran causant és la pujada de temperatura de l’aigua, l’arena que s’ha aportat artificialment, i els torniquets. Amb això em referesc als 400 metres de mollet del Club Nàutic, que forma un cul de sac i un recó on no s’hi pot ni nedar. Abans nedàvem aquí, i a l’Stay. Però ara, ja hi nedaràs tu! Aquestes coses a jo me saben greu. Pareix mentida que amb la tecnologia que tenim avui en dia estiguem fent les coses tan malament.

Quin creus que és el principal problema del Moll?

La badia, sens dubte. L’hem tractada com la gallina del ous d’or. I encara continuam construint i fent coses damunt de l’aigua. D’això xerrarà el pregó.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT