LES ÀGUILES DEL CORPUS DE POLLENÇA

584

Gabriel Llompart , C.R. De la Reial Acadèmia de la Història

La vila de Pollença conserva algunes belles tradicions populars mallorquines, que fan prova del bon gust dels pollencins i de l’estimació que senten pels seus records de l’avior.

És, de fet, l’únic poble de l’illa que ha mantingut vius tres entremesos o mostres de festa d’antiguitat secular i que, a altres indrets de la geografia illenca, s’han perdut parcialment o totalment, per incúria i desgana de la població.

Les Àguiles de Pollença i el pare Llompart

“Sols el Corpus de Pollença manté esponerosos els personatges històrics de sant Joan Pelós i les Àguiles”

El segle XIX va ésser fatídic per la conservació de certs usos i costums típics de les festes cíviques o religioses, de forma que quan es va passar revista històrica a l’aniversari de la conquesta de 1229 (cap allà als anys 30) a les representacions de balls de figures –que així els anomenaren- en contraposició als balls de pagès –avui dits de bot-, l’única població que va presentar plegats sant Joan Pelós, els cavallets i les àguiles, va ésser Pollença, mentre un grapat de viles del Pla feren sortir a la plaça les seves danses dels cossiers, de cavallets i de sant Joan Pelós.

Avui en dia, després del “revival” que els ajuntaments han afavorit darrerament a grups d’entusiastes de diverses localitats, hi ha bastants agrupacions –colles en diuen els catalans- de cossiers i cavallets, però sols el Corpus de Pollença manté esponerosos els personatges històrics de sant Joan Pelós i les Àguiles.

“Sant Joan Pelós, temps enrera, duia un vestit de pell de xot, d’on li va venir l’apel·latiu general de “pelós” o “pelut””

La processó del Corpus pollencí surt a la tarda de la commemoració litúrgica i l’acompanyament del Santíssim Sacrament, pels carrers ornats amb tests, palmes i murta a balquena, porta la novetat, pels forasters, de dues danses, executades l’una per un baró revestit a la manera de sant Joan Baptista, i l’altra, per dues jovençanes que van disfressades d’àguila reial. Tots dansen davant la custòdia, però cadascú a la seva manera, ben diversa.

Sant Joan Pelós, temps enrera, duia un vestit de pell de xot, d’on li va venir l’apel·latiu general de “pelós” o “pelut”. A Pollença, les pells que encara s’usen a Ciutadella el dia de sant Joan han estat substituïdes per un hàbit vermell, color de sang i de martiri. El curiós personatge embraça baix l’aixella un xotet viu, que és l’anyell que lleva el pecat del món dels serveis litúrgics i del Nou Testament. L’origen d’aquest ballador que obre el pas a la custòdia eucarística -o Jesús Eucaristia en bona parla catòlica- és autòcton. És a dir, prové de la litúrgia del Corpus medieval de la Seu de Mallorca, on comparegué en el segle XIV. Com és lògic, moltes parròquies l’imitaren, amb més o menys fidelitat històrica; bé pel Corpus, bé per sant Joan o altra festa popular a l’estiu.

També et pot interessar:  LES MESTRES A POLLENÇA (IV)

Origen de la celebració del Corpus Christi

Altre cantet fan les àguiles. Des de que fa quasi mig segle, en què vaig començar a estudiar aquest entremès, he hagut de procedir lentament, aquí caic i aquí m’aixec, fins que pens haver esbrinat el seu origen i sentit. Les Àguiles Eucarístiques emprengueren el seu primer vol des de Catalunya. El Corpus és una festa processional Eucarística creada en el segle XIII a Bèlgica i arribà a Aragó en el segle XIV. Per aquelles calendes, una de les festes solemnes cíviques, era la de l’entrada del nou Rei a la ciutat. Sortien a rebre’l tots els estaments ciutadans i concorrien tots els elements que poguessin alegrar la festa. Així doncs, com aleshores eren els ajuntaments o els gremis, els que organitzaven les representacions de teatre, majorment sacre, s’incorporaren també a l’anual vinguda del “Corpus Christi” així mateix els personatges del teatre sacre, amb les disfresses i insígnies corresponents a la identificació històrica. Hi podia haver un poc de confusió, entre elements religiosos i profans, en aquest gran festival sagrat. Hi hagué grups que caminaven, altres que dansaven i uns altres que representaven. El Corpus més vistós va ser el de Barcelona a la primera meitat del segle XIV i després el de València a la segona meitat.

Origen de la figura de les Àguiles

Les ciutats antigues -com les d’ara- estaven a l’aguait del que estrenaven o inventaven les altres. I així va ésser, que l’àguila del Corpus de Barcelona, va passar al Corpus de València.

Es preguntarà d’on sortia aquesta figura de l’àguila. I responc que va arribar a Barcelona procedent de Sicília, quan el Regne d’Aragó va ocupar la gran illa mediterrània que abans havia estat territori imperial i alemany.

També et pot interessar:  LES MESTRES A POLLENÇA (V)

L’àguila va usar-se com a figura festera heràldica i com a tal per a la coronació del rei Martí, a Saragossa, va ésser sol·licitada i concedida per l’Ajuntament de la Ciutat Comtal.

Però, és clar que amb el temps va passar a comparèixer a la processó del Corpus i per tant se li va cercar i trobar una interpretació escaient a un cerimonial cristològic. L’Àguila de temps immemorial era el símbol de l’evangelista Sant Joan, el teòleg que parlava de l’altesa del Senyor Jesús encarnat, ressuscitat i elevat al cel. I així comparegué l’àguila eucarística a la processó del Corpus de Barcelona, llavors a València i… avui de Pollença.

Les Àguiles passaren del convent a la parròquia

Els pollencins voldrien saber més d’aquesta volada transmarítima de les seves àguiles. Els entremesos sempre han tengut un patró protector; suposen unes despeses que sols una empresa pública pot emprendre. Doncs bé, l’Ajuntament, protector de la parròquia des de la creació del poble, va recollir l’entremès del convent de sant Domingo quan l’expulsió dels frares per la desamortització dels béns de l’església del ministre Mendizábal. El convent tenia una processó del Corpus especial que es feia el diumenge següent al Corpus –abans en dijous- i en aquesta processó sortien les dues àguiles. Així doncs, del convent volaren a la parròquia. Això no és teoria sinó document, encara que no estigui publicat. Més, afegiré que les àguiles probablement estaven familiaritzades amb els frares dominics que venien de la província de València. Així, per acabar, també diré que en el segle XVI, en el convent dominic de Manacor, que és més antic que el de Pollença, ja hi havia l’entremès de l’àguila en alguna celebració. També aquestes dades són noves i en surt personalment garant.

Crec que d’aquesta manera, he contribuït una mica, entre articles d’investigació, publicats majoritàriament a Madrid i articles de diari d’aquests darrers anys a la Ciutat de Mallorca, a fer la genealogia d’aquesta nissaga festera pollencina covada a València i d’arrels germàniques. Quin turista alemany seria capaç d’endevinar-ho mirant ballar les àguiles pollencines a principis de l’estiu?…

gif ANIMADO Volar-e