ADÉU, FOSCOR!

ADÉU,  FOSCOR!

Una hora abans de començar oficialment la campanya vaig escriure les primeres Reflexions de mitjanit sobre els espais electorals de la Peixateria de Pollença. Des d’aleshores ençà, amb més o manco regularitat durant aquests darrers quinze dies, he anat compartint les meves cabòries “polítiques”.

Un dia abans de la jornada de reflexió, escriuré la darrera d’aquestes notes, coincidint amb la taula rodona del Port (on voldria que no passàs com al debat de Pollença, que un candidat va donar lliçons a l’alcaldable d’UMP, perquè: “Haguéssiu fet bé de posar qualque pollencí a la candidatura!”, va advertir-lo! I que no ho són tots, els molleros, pollencins? No vull ser apocalíptica, però, alerta amics conservadors, me pens que n’hi ha que us volen fer desaparèixer del mapa… sort en teniu que dos números u són pollencins del Moll: Andrés Nevado d’UMP i David Alonso del Partit Popular (PP). Els progres són més oberts en general i trob que ja n’he parlat ben abastament, o no?).

Tanmateix, aquest llarg parèntesi és només el principi de la fi d’aquestes Reflexions de mitjanit electorals que he reservat als llocs en perill de convertir-se en no-llocs com la Peixateria de Pollença, però al Moll.

La Peixateria de Pollença va ser punt de confluència de les peixateres, xerradores i alegres, amb les dones (i homes) de la Vila a qui, a més de vendre’ls el peix, els apropaven el Moll mariner. Però… quants d’aquests llocs, autèntics i amb caràcter, queden com a punt de trobada, on els pollencins de la Vila coincideixen amb estiuejants d’aquí i d’allà, en un Moll plenament turístic? Quins d’aquests espais, com en el seu dia va ser la Peixateria, conserven aquell no sé què d’àgora grega, on trobar-se, fer la xerradeta, compartir… i tantes altres activitats humaníssimes que sembla impossible que algú pugui permetre que se’n vagi en orris per allò que, poèticament, se’n diu que “el peix gros es menja el petit”? Què queda del perfil del nostre Moll estimat després d’amagar can Pescador rere un decorat més propi del far-west, de tapiar el bar Katy perquè qui va rebre l’herència només hi veu una possibilitat: vendre’l, de descatalogar les típiques cases d’estiueig del passeig Voramar amb el conseqüent perill de construir-hi finques de pisos impersonals…?

Peixets petits, volem el nostre Moll, el Moll fet de petites coses, de detalls senzills i amb productes excel·lents, el Moll bastit amb les mans dels homes, i dones, de la mar, gent espavilada, feinera, valenta… el Moll construït per bons professionals, els millors… que, entre cosins, saberen fer de la millor badia de la Mediterrània, el més prestigiós indret turístic de Mallorca. O, simplement, ja ens va bé que aquest Moll nostre que estimam tant sigui engolit per més no-llocs sense caràcter ni personalitat? Per no-llocs on, per exemple, despatxin gelats industrials elaborats per multinacionals sense arrels i amb gustos estàndards?

Res… me’n vaig a reflexionar que no sé si em bastaran 48 hores per aclarir tanta nocturnitat i dir ben fort i clar: Adéu, foscor!

Eva Cerdà

35total visits,1visits today

gif ANIMADO Volar-e