“A TOT VOLUM”

320

Eva Cerdà

Començaré a tot volum. Sense voluntat de retrets ni tampoc de llepar ferides, però constatant que em dol que Pollença entràs al futur òrfena d’un hipotètic edifici d’aquells que són capaços de transformar un espai, un edifici concebut per algú que vol formar part d’un lloc, perquè hi vivia el Mestre o per la raó que sigui. Tal vegada ens va faltar una torch parade. O senzillament no érem mereixedors de ser com el Sidney de l’Òpera, el Bilbao del Gugghenheim, l’Oslo del Museu Munch…

Sort en tenim de les paraules, les paraules amb què comencen els edificis a l’estudi Herreros, les paraules com a maons amb què l’arquitecte que es defineix com un dj que mescla segons el moment i les circumstàncies, ha construït un fascinant relat a través del qual el públic de la Setmana d’Arquitectura i Disseny hem espipellat l’Edèn.

Amb el cel per teulada i la complicitat de l’oratge, Herreros ens ha contagiat l’entusiasme del llarg i fascinant projecte i construcció del Museu Munch d’Oslo, però també altres projectes més accessibles (aïllats o col·lectius), l’objectiu dels quals sempre és fer un món millor. I això no és el mateix que un món nou.

PUBLICITAT
Juan Herreros, arqutecte Estudi Herreros

Enmig d’aquesta nova normalitat per exigència del coronavirus, sentir parlar de millorar sona molt bé, més encara quan aquesta voluntat de millora ve d’algú amb la capacitat de projectar la mirada del viatger, la mirada que veu més enllà d’allò que els habitants del lloc no veuen, perquè la quotidianitat els ho amaga.

Quan Herreros ha senyalat que les xarxes socials bullen amb les instantànies de ciutadans i visitants que comparteixen un Museu Munch d’Oslo que canvia de color amb un raig de llum, que s’amaga rere la boira… que es multiplica a través dels ulls que l’han ensenyorit del paisatge… M’ha vengut al cap el nostre Cavall Bernat tantes vegades pintat i retratat per aquells artistes que, a principis del XIX, atrets per la claror, ens descobriren Pollença i ens obriren les portes al futur.

Cris Ballester, gerent de l’Ibavi

Per molt que hagi començat a tot drap, no puc acabar sense esmentar que, abans de Juan Herreros, la gerent de l’Ibavi, Cris Ballester, ha fet una conferència molt humana i necessària sobre la sostenibilidad de l’habitatge protegit. Francament, sentir un càrrec públic parlant amb solvència i responsabilitat sobre un dret tan imprescindible i sensible com el de l’habitatge en el sentit més ampli del terme (llar, eixopluc, refugi… projecció… de qualsevol persona) , tranquil·litza i molt en aquest moment tant summament complicat.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
TOT MARCO digital
PUBLICITAT