A PROPÒSIT DE LA PINTURA, UN HOMENATGE DE LA MAIOR A XAVIER GRAU

129
Cartell de l'exposició-homenatge a Xavier Grau.

Aquest diumenge 13 de juny, entre les 11 i les 14 hores, a la galeria Maior de Pollença, s’inaugurarà “A propòsit de la pintura”, una exposició homenatge a Xavier Grau (Barcelona, 1951 – 2020). 

Des de la Galeria, expliquen que “vàrem tenir l’honor de fer feina amb ell durant anys i als tallers d’Edicions Maior, exposant les seves obres a la galeria i a les fires internacionals d’art. Tenguérem el plaer de comptar amb l’assistència de l’artista Charo Pradas; qui el va acompanyar durant la seva vida i a la vegada amb la qual també vàrem fer feina”.

I destaquen que, “amb aquesta mostra la Galeria Maior celebra la vida i obra d’uns dels artistes més rellevants del panorama artístic espanyol dels darrers cinquanta anys. Amb una selecció d’obra variada, aquesta exposició ens apropa una vegada més a l’exhuberant i electritzant univers plàstic de Xavier Grau”.

De fet, “Enfrontar-se a l’obra de Xavier Grau requereix temps i també de molta sensibilitat per poder anar desgranant tot allò que ocorre davant els nostres ulls, que no és poc. És qüestió d’estar atents per percebre aquells fluxos, a vegades torrents, d’informació que unes vegades es mostren de forma harmònica, però que altres es manifesten de forma sincopada, a diverses velocitats”, avisen des de la Galeria.

PUBLICITAT

Amb obres de gran format damunt tela i, de petit i mitjà format damunt paper, la galeria Maior convida a descobrir la riquesa estètica de Xavier Grau, l’obra del qual “ocupa un lloc preeminent a la història recent de l’art espanyol i més concretament en el capítol de l’abstracció pictòrica. Xavier Grau va contribuir enormement no només al seu desenvolupament, sinó també a la seva consolidació en el panorama artístic d’aquest país i, en conseqüència, la seva obra segueix essent un referent inqüestionable per a les noves generacions d’artistes”.

Xavier Grau a la Galeria Maior.

“Pintura – Pintura”

“Xavier Grau va ser juntament amb José Manuel Broto un dels principals protagonistes del grup de Trama, un col·lectiu artístic sorgit als anys 70 al voltant del qual gravitaven artistes que propugnaven un retorn a la pintura com a contrapunt al Conceptualisme imperant de l’època. Amb el moviment Pintura – Puntura es reivindicava un retorn a la materialitat del mitjà i a perpertuar així la rica tradició formalista europea i americana heretada de la primera meitat del segle XX. En aquest context, aquest grup d’artisttes entenien la pintura com una activitat autònoma, necessària i rellevant en el desenvolupament de les arts visuals del moment”, explica el programa de mà de l’exposició que diumenge s’inagurarà a la Maior.

La galerista Jero Martínez i el pintor Xavier Grau.

La dècada dels 80

“A grans trets, amb Xavier Grau assistim a una continuïtat a la vegada que a un allunyament dels postulats precedents de l’Expressionisme Abastracte, l’informalisme o el Minimalisme. La rigorositat geomètrica i ideològica que va caracteritzar els inicis de la seva obra als anys 70 va anar desapareixent progressivament cap a un estil més personal que va desembocar en una obra de gran singularitat i bellesa caracteritzada per la gestualitat i el color. És a partir de la dècada dels 80 quan els seus plantejaments pictòrics es feren cada vegada més complexos, assistint així a una vertadera eclosició del seu univers plàstic que va destacar per una gran riquesa cromàtica i compositiva. Durant aquest període veiem ressonàncies d’artistes com Willem de Kooning o Philip Guston, grans representants de l’Expressionisme Abstracte americà”, afegeixen.

Una obra complexa i d’un gran dinamisme

L’obra de Xavier Grau es va consolidar al llarg dels anys de la seva ferma defensa de la pintura i per la seva constant experimentació amb el mitjà. En la densitat de les seves obres coexisteixen tant els recursos formals de la pintura com els del dibuix, així com una tendència cap a la superposició de plans que d’alguna forma contribueixen a desestabilitzar la superfície pictòrica i guanyar en profunditat. Tot això per suposat executant de forma conscient, analítica, allò que ens duu a la gran capacitat tècnica de Xavier Grau que, a la vegada que perseguia l’harmonia, s’interessava per generar tensió i inestabilitat.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT