A LES PORTES D’UNA SETMANA SANTA I PASQUA “ESPARTANES” 

371
El Rector de Pollença, Mossèn Francesc Vicenç, elegit vicari episcopal per al Patrimoni Històric i Cultural. ,

Des de la distància del confinament i amb sentiments contradictoris per una realitat insòlita per mor del coronavirus, el rector de Pollença, Mossèn Francesc Vicens, respon a les preguntes de Punt Informatiu.

A les portes d’una Setmana Santa i Pasqua que ell mateix defineix com a “espartanes”, parlam sobre el dia a dia, però també sobre espiritualitat, sobre celebracions i sobre altres qüestions vinculades en aquests temps de crisi. 

Natural d’Artà, Xisco és una persona apreciada al poble, un capella jove de 35 anys i molt sensat que va arribar a Pollença ja fa 4 anys. En aquests moments, compagina la tasca de rector de les parròquies de Pollença i del Port amb la de Vicari episcopal de territori (una espècie de coordinador per a les parròquies de la Part Forana) que li encomanà el Bisbat, i amplia estudis d’Història i patrimoni a Barcelona.  

PUBLICITAT

– Quin sentiment teniu davant una realitat insòlita? 

Són sentiments contradictoris. Per una banda, som conscient de la necessitat del confinament per a una millor salut pública, però alhora em costa acceptar no poder estar a prop d’aquella gent que més necessita que l’acompanyin en aquests moments. Estic acostumat a estar tot sol i els anys de seminari ens donen eines per saber dur aquesta situació, però la nostra tasca és la de servir al poble, i haver de fer-ho sense fer res, és lo que costa més. 

 – Heu hagut de modificar totes les cerimònies. Com ho viviu? I com ho viuen els creients? 

S’han pres mesures de forma gradual i així com les autoritats sanitàries ho han sol·licitat. No hem deixat de dir missa, tot el contrari, en deim més. La diferència és que la deim en Danilo, el vicari parroquial, i jo totsols, cadascú a ca seva, però avisant al poble amb el toc de campanes. Ho vivim amb la certesa que és una de les nostres tasques en aquests moments, pregar per al poble que se’ns ha encomanat. Me consta que els feligresos agraeixen aquest gest i, tot i que els costa no poder venir, ho comprenen i ho viuen en la distància. 

– En un moment tan excepcional, heu notat un increment d’espiritualitat entre els pollencins? 

No sé si d’espiritualitat o d’interioritat. El que és cert és que en moments com els que vivim és quan entemem que tenim un buit dins nostre que difícilment l’omplim amb qüestions humanes. Quan tot el que creim tan essencial i necessari passa a ser contingent i a no tenir-ho, sorgeixen les preguntes que val la pena respondre. Un augment, és possible. Me va sorprendre molt l’interés que va suscitar en xarxes socials la publicació que férem del Puix Patrona amb l’estrofa en que ens encomanam a la Mare de Déu. És un signe. 

– La fe és un consol en situacions tan complicades com aquesta? 

Jo no ho definiria com a consol, sinó com a manera de viure. La fe és una trobada amb Algú, que els cristians creim que és Jesús. Saber-se estimat i acompanyat per algú que tu també estimes és un consol, però crec que és molt més. Quan cridam als nostres familiars i sabem que estan bé ens consola, també  ens alegra i ho seguirem fent quan la crisi ja hagi passat.  

– Des d’un punt de vista religiós, té alguna explicació la pandèmia? 

No estrictament. Té explicació humana i biològica, on també lo religiós hi entra. L’egoisme i la voracitat d’un sistema com és el capitalisme globalitzat, el maltractament a la casa comú que és el nostre planeta, el jugar amb la biologia creient-nos que ho podem fer tot com si fóssim déus, i un llarg etcètera. Tot això és profundament humà, i precisament per això, amb repercusions religioses importants. 

– Quins sants són els invocats contra les pestes? 

Tradicionalment els sants que s’han anomenat “pestífers” són uns quants, a Mallorca sobretot Sant Sebastià i Sant Roc. De fet, ja la fundació del Puig de Maria i l’altar dedicat a Sant Sebastià que allà hi havia tenia a veure com a acció de gràcies per a la finalització de la pesta negra. 

– Teniu coneixement de situacions semblants viscudes a Pollença? 

La veritat és que desconec els episodis anterior. És de suposar que la pesta negra i el grip de 1918 foren situacions anàlogues, però supòs que n’hi haurà que en podran parlar millor que no jo. Jo som d’Artà i allà sí que està molt present la pesta del 20 (1820) i els estralls que va causar no sols la pesta, sinó el cordó sanitari de després. Això em fa pensar molt no sols amb aquest nou cordó sanitari que és el confnament, sinó amb les conseqüències posteriors i les situacions de pobresa que des de Càritas haurem d’atendre. 

– Aquesta Setmana Santa serà “diferent”. Com celebrareu la Setmana Santa, les Parròquies de Pollença. Vull dir que les processons, oficis, actes religiosos… es duran a terme a porta tancada o es faran pregàries… 

Certament serà molt diferent. Ahir parlava amb un company de Barcelona i definia les celebracions com a “espartanes”, crec que ha encertat de ple amb l’adjectiu. Se suspenen tots els actes populars com les processons dels RamsDijous Sant, Divendres Sant i Encontrada; de les celebracions s’eliminen la benedicció de rams, el lavatori de peus, la casa santa, l’adoració de la creu, la benedicció de foc i aigües noves per la vigília, etc. Ens ajuntarem en Danilo i un servidor i celebrarem nosaltres dos tots sols en els diferents actes litúrgics i misses a porta tancada dins l’església, avisant com fins ara amb el toc de campanes. Hem decidit no retransmetre-ho per ordinador perquè, des de la Seu, es retransmetrà per IB3 i consideram que la qualitat de la retransmissió serà més bona i en aquests moments no hem de multiplicar les propostes, sinó concentrar-les. 

– Com la pot viure una persona creient confinada a casa? 

– Tant el bisbe, Don Sebastià, com el Papa Francesc han anat donant consells que s’han escampat a través de xarxes socials i que són vàlids. Pregar una estona cada dia, el Papa recomana el res de l’Àngelus a les 12 del migdia. Seguir la missa per algun canal de televisió o d’streaming. I sobretot posar en pràctica les obres de misericòrdia espiritual que teniem una mica arraconades: aguantar amb paciència els defectes dels germans, ensenyar al qui no sap, pregar per vius i difunts, etc. i a les corporals fer-les a distància a través d’una telefonada o un missatge. 

– Creieu que la situació pot afectar altres celebracions, populars a Pollença, com el Corpus o la Patrona? 

PUBLICITAT

– Encara no ho sabem perquè no tenim dades oficials més enllà de Pasqua, però en tot cas sempre actuarem segons els criteris que se’ns donin des de l’autoritat sanitària. És possible que les comunions o el Corpus es vegin afectades d’alguna manera, però esperam a veure quines directrius se’ns donen i prendrem les decisions que corresponguin a cada moment. 

PUBLICITAT
PUBLICITAT