31 ANYS DESPRÉS DE LES PRIMERES VOTACIONS ALS CÀRRECS DEL SIMULACRE…

693

Enguany hem tingut les 31es votacions als càrrecs dels Moros i Cristians, i el més votat per ser Joan Mas és Jaume Simó Oliver, nét del primer elegit a Joan Mas l’any 1988, Jaume Simó. Aquest fet ens ha duit a revisar un article redactat per Eva Cerdà l’any 2013 amb motiu del 25è aniversari de les primeres votacions. Després de llegir-lo hem trobat algun altre paral·lelisme amb l’actualitat que ens ha fet considerar tornar a publicar-lo, aquesta vegada a la xarxa. I és que la més que previsible participació activa de les dones al simulacre, ha duit a molts a posar sobre la taula l’excusa tant gastada com recurrent de la tradició inamovible. Però tan sols fa tres dècades tot va canviar molt més del que canviarà enguany. Fa 31 anys, els càrrecs dels Moros i l’Ajuntament Vella vestien completament diferent d’avui dia, i el lloctinent ni tan sols es deia “lloctinent”.

DE LA “TIRANIA” A LA FESTA

Eva Cerdà

Aquest 2013 es compleixen 25 anys de les primeres eleccions democràtiques dels càrrecs del simulacre dels Moros i Cristians. Un acte que, encara que no absent de polèmica, marcà un punt d’inflexió: el jovent de l’època no sols adoptava un paper actiu en la preservació d’una festa, la dels Moros i Cristians, sinó que la transformava, en tant que rompia la “tirania” d’alguns que havien representat aquests personatges, perquè sí, perquè “sempre s’havia fet de la mateixa manera” o per la raó que cregueu (molts lectors varen viure en primera persona aquell episodi de la Història de Pollença), i, per damunt de tot, creava una nova festa: la de les eleccions dels càrrecs del Simulacre.

Els preparatius

Després de les eleccions municipals de l’any 1987, l’aleshores batle de Pollença, Martí March, delegà l’àrea de Festes en mans, primer de Pere Torrens i després d’Antoni Ferragut qui recorda que “en temps de Ramon Rabassa [batle de Pollença durant la legislatura prèvia a 1987] les reunions de la comissió de festes eren un fandango, en comptes de desenvolupar-se en un ambient festiu, es vivien amb molta tensió. S’havia de fer qualque cosa, calia canviar”.

El primer Joan Mas democràtic, Jaume Simó, va invocar la Mare de Déu dels Àngels amb un crit que va fer història. Foto Micer.

Per això, aquell mateix any 1987, “començàrem a estudiar la proposta per elegir els principals càrrecs dels Moros i Cristians de manera democràtica. Tanmateix, però, no va ser fins a l’any 1988 que se feren les primeres eleccions democràtiques d’aquests personatges” comenta Antoni Ferragut.

Així que el 1987 va ser un any de transició. Molt especialment, Ferragut destaca que, “quan em va venir a veure en Joan Campomar Meneta i em va dir que deixava el càrrec de Joan Mas, que havia representat durant diversos anys, per a un altre; vaig pensar que qualque cosa canviava”.

És clar que no tota aquella élite que, en un moment o altre de les seves vides havien fet dels personatges dels Moros i Cristians, s’adonà que els temps canviaven. De fet, “n’hi va haver alguns que tan sols varen saber estar a l’alçada de les circumstàncies i mai més no han tornat participar al Simulacre”, explica Ferragut.

Les cares del Dragut de 1988, Miquel Ordines, al llarg del carrer Major feien feredat. Foto Micer.

L’important, en qualsevol cas, és que aquell any 1987 es va posar fil a l’agulla per preparar les eleccions dels Moros i Cristians. I, en això, “la gent va ajudar molt i durant tot un any la comissió de la Patrona es va reunir per parlar sobre com s’havia de fer l’elecció. Al final, tot va anar bé”, conclou Antoni Ferragut.

Les eleccions de 1988

Després de tot un any de feina, el 13 de maig de 1988, la comissió de la Patrona es reuní en Assemblea General i, entre altres coses, fixaren que “els personatges importants de la Festa siguin elegits democràticament i per això s’intenta que hi hagi una selecció prèvia entre els aspirants” per dir-ho en paraules de la periodista, Antònia Vicenç, que així ho avançava en un article de la Última Hora prèvia a aquella reunió i en la qual destacava “la il·lusió i l’entusiasme amb què aquest comitè ha treballat aquests mesos”.

Durant tot el mes de juny de 1988, els aspirants a Joan Mas, Reis Moros (2), Ajuntament Vella i coordinadors del Simulacre (2) es varen apuntar a les Oficines de l’Ajuntament. I, finalment, el 15 de juliol, a les 21’30 hores, a l’Ajuntament se celebrà una nova Assemblea de Moros i Cristians amb un únic punt: elecció dels personatges del Simulacre.

Els candidats, tal i com informava Jaume March a les planes del Baleares del 5 de juliol de 1988, eren, per a Joan Mas, Jaume Simó Plomer, Andreu Oliver Villalonga, Antoni Vilanova Torrens, Miquel Seguí Vives, Francisco Cortès Cervera, Pedro Vila Bennàssar i Miquel Ripoll Torres. Per a Dragut [March parla de Dragut i no de Reis Moros], eren Andreu Oliver Villalonga, Joan Bissañes Gelabert, Miquel Ordinas Gutiérrez, Gabriel Colom Vives, Rafael Moragues Cabanellas, Pedro Vila Bennàssar, Joan Llompart Cifre, Antoni Company Perelló i Antoni Cànaves Pallisser. Per a l’Ajuntament Vella, hi optaven Jaume Bauzà Amengual, César Samarini Codina, Miquel Mir Cerdà, Andreu Oliver Villalonga, Rafael Cañellas Palou, Bernat Llobera Moragues, Andreu Cladera Cifre, Bartomeu Ferragut Estades, Pere Nadal Forteza, Gaspar Rosselló Nicolau, Jeroni Llobera March, Lluís Garcia Ferragut, Bartomeu Durant i Jeroni Cerdà. I, per a l’Abanderat dels moros, s’esmentava Francisco Cabrer Vicens, Josep Llobera Bota i Guillem Martorell Casasnoves. En aquell article, no hi ha cap referència als “coordinadors” del Simulacre.

Les cròniques de l’època (la de El día 16 de Baleares del 4 d’agost corresponent als Moros i Cristians i la Municipal de Miquel Bota Totxo de la Patrona) informen que Jaume Simó va ser elegit Joan Mas i Miquel Ordinas, Dragut. Res diuen de la resta de personatges. Per sort, qui fou Dragut, Miquel Ordinas explica que “m’acompanyaren Antoni Company com a Lloctinent i Pep Llobera Bota com a Abanderat. I els de l’Ajuntament Vella eren Rafel Cañellas, Bernat Llobera, Andreu Cladera i Tomeu Ferragut”.

Els vestits

Miquel Bota Totxo apunta a la Crònica de Pollença de 1988: “Digne resultà el simulacre de Moros i Cristians. Bona organització, i molt encertats els vestits de l’antic Ajuntament i els dels pirates invasors, estrenats enguany i que han donat més color i magnificència a la festa”.

De fet, més enllà de l’organització (que, entre altres coses, impulsà les eleccions dels càrrecs), aquell 1988 també s’estrenaren els vestits dels càrrecs dels Moros i els de l’Ajuntament Vella. En aquest sentit, Ordinas explica que “tot el tema del Simulacre va començar a bullir cap allà els anys 1980 o 1981 i una de les excuses que posaven, sobretot els de l’Ajuntament Vella, era que els vestits eren seus i, per això, ho podien ser tota la vida”.

El Lloctinent, Antoni Company, i l’Abanderat, Pep Llobera, feren costat a Dragut durant tot el Simulacre. En aquest sentit, cal recordar que, en aquelles primeres eleccions, la candidatura dels càrrecs dels moros no era conjunta, com ara, sinó que Miquel Ordinas i Antoni Company foren els candidats més votats dels Moros i ells mateixos es repartiren els papers. Pel que fa Pep Llobera, es presentava com a Abanderat. Foto Mícer.

Aleshores, l’any 1988 no hi havia vestits per als càrrecs dels Moros ni per a l’Ajuntament Vella. Entre el mateix Miquel Ordinas i Pere Nadal, dissenyaren el vestit de Dragut i del Lloctinent [nom que va entrar en escena anys després i també enmig de polèmiques] a partir d’una fotografia de Miquel Nadal “de la Matança” que, en un viatge a Turquia, havia fet al monument a Turgut Reis, el “nostre” Dragut. Ells feren els esbossos i elegiren les robes. De la confecció d’aquests vestits, se’n feu càrrec una modista pollencina, n’Encarna Pineda.

Nadal i Ordinas també cercaren documentació per confeccionar els vestits de l’Ajuntament Vella i la trobaren a les Rondalles Mallorquines recopilades per Mossèn Alcover i il·lustrades pel filòleg Francesc de Borja Moll. En aquest cas, l’encarregat de cosir els vestits de l’Ajuntament Vella va ser el sastre del carrer de l’Horta, Joan Suau. Pel que fa als capells, els compraren a Inca.

L’esdevenir de la Festa

A partir d’aleshores i com tothom bé sap, les eleccions dels càrrecs dels Moros i Cristians són una festa. I si el tango canta que “vint anys no són res”, hem de convenir que vint-i-cinc també són poca cosa. Tanmateix, però, és temps abastament perquè es produeixen canvis, poc significatius, que han permès millorar la Festa. En aquest sentit, Antoni Ferragut apunta que “l’any en què Martí Ochogavia del Paraiso es va presentar de Joan Mas, les eleccions es consolidaren, perquè li va donar un impuls prou important. De fet, fins aleshores, anaven a votar els implicats i els seus amics, a partir d’aquell moment, hi va anar tothom: els veïnats, els familiars…”. Tot i amb això Martí Ochogavia no resultà elegit.

És més, en pocs anys, l’èxit de les eleccions agafà tals dimensions que les portes del Pati de l’Ajuntament s’hagueren d’obrir i els votants, que fins aleshores restaven dins aquell recinte fins que es tancaven les urnes definitivament, hagueren de començar a mostrar el carnet d’identitat per poder votar.

Les obres de reforma de l’Ajuntament obligaren a traslladar les meses electorals a un altre lloc: la plaça Vella; un altre encert, ja que permet a les persones més grans de Pollença no renunciar a anar a votar. Aquest 2013, però, les eleccions es faran davant el Claustre del Convent per mor de les obres a can Llobera. Ja veurem, per tant, si es consolida la plaça Vella o hi torna haver canvis d’ubicació.

I el sistema d’elecció, encara que sempre democràtic (o sigui a través del vot dels pollencins), també ha canviat durant aquests 25 anys i ho tornarà fer aquest 2013 quan el recompte serà distint de les anteriors edicions.

Sigui com sigui aquell ambient tens que descriu Antoni Ferragut ha desaparegut per complet i la nit de les eleccions als càrrecs de Moros i Cristians, Pollença és una festa.

gif ANIMADO Volar-e

Leave a Reply

avatar
  Subscribe  
Notify of