20 ANYS DE POLICIA TUTOR, DE POLLENÇA AL MÓN

753
Rafel Covas, Pere Franch i Jaume Simó, tres pilars del Policia Tutor que compleix vint anys.

Fa setmanes que vaig quedar amb els policies locals Jaume Simó i Rafel Covas, i amb el professor Pere Franch amb l’objectiu de parlar sobre el vintè aniversari del Policia Tutor, una figura avui consolidada que va néixer justament a Pollença.

La conversa va ser molt interessant i amena, feia estona que no coincidien i tenien molts records per commemorar de fa dues dècades quan trobaren resposta a una demanda nova de la societat: el policia tutor.

Durant aquell cafetet, varen tenir temps per al record, per a l’anàlisi i, fins i tot, per al judici. Tot plegat, em curaré amb salut i demanaré disculpes per avançat, ja que m’ha suposat una feinada posar negre damunt blanc allò que varen contar-me i no les tenc totes d’haver sabut captar i reproduir-ho amb total fidelitat.

Els previs

La idea de crear la figura del Policia Tutor va sorgir a «l’Institut, on, amb la incorporació de l’ESO, havien arribat uns conflictes que, abans de tenir al·lots de 12 a 16 anys, no teníem. A més a més, la societat canviava i vèiem que hi havia conflictes al Centre, però també al carrer. Havíem intentat solucionar-ho a través de Serveis Socials i a través de la Policia, però tot quedava amb reunions i els problemes mai no es podien resoldre», comenta qui aleshores era director de l’IES Guillem Cifre de Colonya, el professor Pere Franch.

PUBLICITAT

«Nosaltres comunicàvem les incidències a la Policia Local, però tot quedava amb una nota. Venien diferents policies i no hi havia continuació. Per això, com que tenc un amic que és policia local, Pere Perelló, li vaig comentar, sabent que ell sabia com funcionava la policia», afegeix Franch qui també explica que «un tutor és un professor que defensa els seus alumnes davant els altres professors. A partir d’aquí vàrem anar forjant la figura del policia tutor, un policia amb cara i ulls, vinculat amb el centre i que defensàs els alumnes. De fet, la idea no era que el policia tutor solucionàs només els grans conflictes, sinó que també resolgués els petits conflictes, perquè no tornassin grossos».

A més a més, Pere Franch apunta que «la situació de l’Institut era del tot indesitjable i la sensació de descontrol anava en augment». Per això, «es va fer el tancament de l’Institut. Es va intentar l’ús compartit i responsable de les instal·lacions. No ho vàrem aconseguir i m’hagués agradat, perquè, al Poliesportiu, no hi havia tantes instal·lacions i perquè està molt lluny d’aquella barriada on feien falta instal·lacions».

Els inicis

Per entendre aquells inicis, és bo recordar que era l’any 2000, un moment econòmicament bo, però, sobretot, un temps de canvi. En aquest sentit, «la societat està molt especialitzada, molt parcel·lada. Entre aquestes parcel·les, però, hi ha espais i un d’aquests espais és el que ocupa el policia tutor, una figura que no encaixà gaire bé a l’escola ni a la policia», segons Franch.

I, si entre els professors de l’IES hi va haver «travetes», dins la Policia Local també hi va haver diferències. De fet, si entre els mestres, molts ho veien com una figura repressiva, «quan em plantejaren la idea, tot d’una vaig pensar que, quan anava a l’Institut, no m’hagués agradat gens veure un policia per allà», explica Jaume Simó qui, aleshores era, ofcial de la Policia Local. Més enllà d’aquesta primera impressió, però, Simó es va mostrar molt receptiu i es va implicar moltíssim en un projecte que «va anar bé, perquè tot va coincidir, perquè anàs bé».

D’entrada, Simó destaca que, «quan vaig tenir la demanda de servei, Rafel Covas feia Educació Viària. Tot d’una vaig pensar en ell, perquè era jove i estava en contacte amb els alumnes de les escoles del municipi».

Escollida la persona, «vaig mirar si hi havia algun policia especialitzat en centres educatius a Palma i a Barcelona, on ens havíem basat per tirar endavant el policia de barri. No vaig trobar res. Vaig donar voltes a la idea i no hi havia res on aferrar-se», recorda Simó. Davant el no res, «vaig veure que havíem de tirar endavant un treball en xarxa». És a dir, «el Policia Tutor havia de tenir connexió amb diferents àrees municipals com serveis socials, serveis… i s’havia de treballar en xarxa, o sigui donant molta importància a la comunicació», apunta Simó.

Simó té formació en Serveis Socials i això va ajudar-lo a posar les bases del Policia Tutor, una figura que havia de «resoldre conflictes dins i fora del Centre que, per la seva ubicació, era un indret, on es produïen situacions indesitjables. Entre altres qüestions, un dels punt a resoldre era el trànsit».

Entesa la filosofia del projecte, Jaume Simó va assumir la coordinació del Policia Tutor i Rafel Covas el dia a dia. A més a més, «vàrem tenir sort, perquè, políticament, es va entendre i avalar per part de qui aleshores era el delegat de la Policia Local, Kunibert Bauzà», senyala Simó qui també apunta que «el sergent Antoni Real va posar confiança total amb nosaltres per tirar endavant». Ara bé, «la feina va ser sensibilitzar el conjunt de la policia».

Per la seva banda, Rafel Coves era un jove policia local que havia entrat l’any 1997 i, des de l’any 1999, feia Educació Vial. Dels primers temps de Policia Tutor, recorda que «fèiem reunions setmanals i recollíem en un plànning tot allò que s’havia de fer. Aquests dies, que remenam papers per treure un llibre sobre aquests 20 anys de Policia Tutor que sortirà per la Fira, els trobàrem i…».

«Ho apuntàvem tot. L’intercanvi entre menors i Policia Tutor va funcionar des del primer moment. Ho coordinàvem tot des de fora, però apuntàvem totes les incidències, fins i tot les bregues que hi pogués haver els dissabtes a vespre. Era una forma de prevenir», explica Covas.

Un policia d’ordre

No debades, «a finals de curs, el mes de juny de 2002, es va fer una primera valoració, que va ser molt positiva. Per això, el Consell Escolar demanà la continuïtat del servei. I, ben aviat, municipis com Alcúdia i la Pobla, demandaren un servei semblant. Val a dir que, entre els tres municipis, sorgiren sinèrgies ben interessants», apunta Rafel Covas.

Per a Covas, el Policia Tutor és «un policia d’ordre». Que va sortir en un moment en què «hi havia molts de conflictes relacionats amb els drogues i, al Moll, per l’oci nocturn; els serveis a l’estiu estaven col·lapsats». Per a Covas, «totes les persones eren necessàries, si no el projecte quedava coix. Ara bé, els polítics varen empènyer. Francisca Ramon, que aleshores era batlessa, va donar facilitats per a l’educació vial i per resoldre el problemes al carrer. I l’equip directiu de l’Institut anava a la una amb nosaltres. Tot plegat ens donava capacitat resolutiva»

Per a Jaume Simó, «la tenacitat d’en Rafel va ser clau, va fer treball de camp, va enviar una carta a les famílies… Va fer molta pedagogia. Així va ser com, després de fer una prova pilot a l’Institut de Pollença, el curs 2002/03 va obrir l’Institut del Moll i es va estendre la figura del Policia Tutor».

Bona acollida i expansió

Covas destaca que, «des del primer moment, vàrem tenir ben clar que havíem d’anar sense arma i crec que va ser un encert”. No debades, «tot d’una em vaig sentir acollit, tant per part del professorat com de l’alumnat», assegura Covas qui, per aleshores, no podia pensar que acabaria essent coordinador de Policies Tutors de les illes Balears.

Des del 2001 fins al 2010, Rafel Covas va ser el Policia Tutor de Pollença “i, en cap moment, ni en situacions de conflicte, em varen perdre el respecte. Sovint, com que havia fet feina amb les escoles de primària, me coneixien. També les famílies, me coneixien. Fins i tot, en alguna vegada, em tocaren a la porta de casa o del quarter per plantejar-me situacions complicades amb els fills per si podia ajudar-los», comenta Covas emocionat.

Poc a poc, el projecte es va expandir a altres municipis, on «en funció de qui demanava el servei, la policia o l’escola/institut, podia ser un encert o un fracàs», apunta Simó, mentre que Covas senyala que «també començàrem a fer unes conferències a través dels Serveis Socials de diferents municipis» i el Policia Tutor va créixer adaptant-se a una realitat que va canviant.

Present marcat per fiscalia

El mateix Covas reconeix que «ara el camí ve imposat per la fiscalia de menors i, contràriament al que passa ara, en aquell moment, vàrem tenir molta sort, perquè la fiscal va creure molt en el projecte».

L’any 2010, Rafel Covas se’n va anar a formar companys d’altres pobles. Aleshores, la formació i la coordinació del projecte del policia tutor va passar a ser de competència autonòmica. En aquest sentit, Covas comenta que «després de Francisca Ramon, tant Joan Cerdà Rull com Bartomeu Cifre Ochogavia varen continuar donant suport al projecte. De fet, Cifre Ochogavia va ser el batle qui va mediar amb la conselleria d’Educació i amb la direcció general d’Interior, quan el Policia Tutor va créixer», A l’hora que reconeix que «el Govern ja ens seguia». No debades, «el 2007 vàrem fer el primer curs de Policia Tutor a Pollença i al 2008 ja varen arribar a un conveni, perquè dos dies a la setmana participàs a la redacció del programa marc. Finalment, es va crear la plaça de coordinador i vaig passar a formar part de la plantilla del Govern».

L’any 2012, la Federació de Municipis i Províncies va crear el programa marc d’agent tutor. També feren un curs, que unifica els protocols i que s’aplica a tot l’Estat, on hi ha entre 200 i 300 ajuntaments que reben la mateixa formació. Hi ha una associació nacional de policia tutor, de la qual Rafel Covas n’és el president i, com s’ha dit, és el coordinador del programa de Policia Tutor de les illes Balears.

Des d’aleshores ençà «tot ha canviat, però el servei es manté. Les xarxes socials donen eines per fer feina, però la línia és la mateixa», conclou Rafel Covas qui, de cara al futur, pensa que «caldrà actuar damunt la llei i aplicar un canvi a les normatives, ja que, degut a la lentitud, la legislació actual no és viable».

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT
TOT MARCO digital