100 ANYS EN UN CLIC: UN VIA CRUCIS EN EL TEMPS

267

Via Crucis vol dir “Camí de la Creu”, i i té diverses accepcions. Per una banda fa referència a aquella oració feta en 14 etapes o estacions diferents que rememora el camí que va fer Jesus amb la creu a l’esquena direcció al Calvari o Gògota. El terme Via Crucis també és el camí físic on hi ha aquestes 14 estacions en forma de creu o representacions icòniques. Una tercera accepció s’usa per expressar tot tipus d’entrebancs que es presenten durant la vida quan es volen assolir certs objectius.

Les estacions del Via Crucis estan separades en l’espai, però avui xerrarem d’un Via Crucis temporal

Mateix punt geogràfic, diferent punt temporal

Tot i el títol d’aquesta secció, entre aquestes dues fotografies només han passat prop de 70 anys. Si bé la més moderna està feta pocs dies abans de la Setmana Santa del 2018, la imatge en blanc i negre l’hem de situar en la dècada dels 40. Això sí, ambdues fotografies estan preses exactament des del mateix lloc, el mirador nou del Calvari de Pollença, construït l’any 1879.

Una postal de més de 70 anys

La fotografia de referència es tracta d’una postal d’Adolf Zerkowitz que pertany a l’arxiu de Joan Estelrich Maimó i ha estat difósa per la pàgina de Facebook “Fotos Antiguas de Mallorca”. Adolf Zerkowitz era un fotògraf i excursionista Austríac que es va refugiar a Barcelona fugint de la 1a Guerra Mundial. A partir d’aquests anys va començar a fer postals i en poc temps es va convertir en un dels editors de postals més importants de l’estat. Fins a l’any 1950 va realitzar prop de 25.000 fotografies de tot Catalunya, els Pirineus i Mallorca. Va morir el 1972 i actualment les seves fotografies es conserven a l’Arxiu Zekowitz, gestionat pels seus descendents. Moltes d’aquestes fotografies es poden veure a la web http://zerkowitz.es.

Ara comencem a sobrevolar amb la mirada la fotografia, des del punt on va ser presa fins a l’horitzó, aturant-nos en algunes estacions.

Les creus i el Camí

El camí de les Creus actualment és la via de pujada alternativa per aquells que per un motiu o un altre no poden usar la famosa escalonada. Però aquest camí va ser la via principal de pujada a l’oratori fins a la primera dècada del segle XX, que es va donar per acabada l’escalonada. Abans d’això el camí era conegut simplement com a Camí del Calvari o, més popularment, Camí de les Voltes.

També et pot interessar:  100 ANYS EN UN CLIC: UN CARRER, UNA DONA, UN LLEÓ

La creu de pedra que es pot veure a la fotografia antiga i que a l’actual està tapada per la vegetació, és l’estació número 10 d’un Via Crucis que va ser instal·lat el 1878, i beneït l’any següent. Aquest Via Crucis consta de 14 creus de pedra de Felanitx que es construïren en honor a l’antic propietari del Calvari, Guillem Cerdà Cànaves, i es poden trobar al llarg de tot el camí. Un camí que encara no havia estat asfaltat quan es va fer la fotografia, però sí perfectament condicionat per a ser usat per vehicles i per la famosa processó del Via Crucis, on es llegeixen els versos de Costa i Llobera.

Una curiositat és que el 1914 va passar un fet que perfectament podria haver passat fa poques setmanes. Aquell any les creus foren pintades de diversos colors per gent desconeguda en un acte vandàlic. Tot i que es varen netejar, la desafortunada accióes tornà a repetir.

La Torre d’en Bestard

Si seguim sobrevolant el paisatge, la següent aturada l’hem de fer a la Torre d’en Bestard. Aquesta torre forma part d’un antic molí de vent del segle XVIII. En el moment de la fotografia original ja havia perdut la seva funcionalitat i era propietat del també fotògraf Guillem Bestard, d’aquí el seu nom. Durant la dècada dels 80 va ser reformat i convertit en luxós habitatge.

Les tres esglésies

Ja baixant el turo del Calvari, el que més ens crida l’atenció són els campanars de Monti-Sion i la parròquia. Una mica més lluny a la dreta no es difícil distingir la façana principal de l’església de Sant Domingo. A la fotografia actual només podem veure el campanar de la parròquia, ja que les altres dues estan ocultes per les branques dels pins, avui dia molt més abundosos. L’actual campanar de la parròquia es va acabar l’any 1919 i el de Monti-Sion va ser alçat al voltant de l’any 1940. Abans d’aquesta data al seu lloc hi havia espadanya que sostenia la campana. Per tant, la fotografia original de Zerkowitz va ser presa posteriorment a aquest any.

També et pot interessar:  100 ANYS EN UN CLIC: QUAN CALA BARQUES VA PERDRE LES BARQUES

El Pla Ferragut i els nous barris de Pollença

Pel que fa a l’urbanisme de Pollença, la diferència més destacable entre ambdues imatges la trobam en tota la zona situada entre l’actual plaça de ca les Monnares, el carrer Beguins i la carretera MA-2200. Aquest redol on ara hi ha la barriada dels Beguins i de l’entrada de Pollença, era considerada fora vila. De fet fins a la segona meitat dels 50 no es va fer l’actual carretera que circumval·la Pollença, i la carretera de Palma era el carrer Cecili Metel. De fet, tots aquests habitatges es construïren a partir del Pla d’Ordenació Urbana dissenyat per Josep Ferragut Pou i que va ser aprovat l’any 1956.

El Puig de Pollença

Però el que més espai ocupa a aquestes dues fotografies, és el Puig de Pollença. Tot i que la muntanya s’ha mantingut inamovible, res més faltaria, trobam substancials diferències en la vegetació que cobreix el coster. Aquesta abundosa vegetació a les muntanyes, en comparació a fotografies de més de 50 anys, ens l’hem trobada a moltes altres imatges d’aquesta secció. I és que no fa tant, existia el costum de fer “neta” la costa. És a dir, cremar la vegetació baixa amb la finalitat crear zones de pastura per al ramat. D’altra banda, a les zones més planeres, la vegetació sembla més abundosa a la fotografia antiga. Ii és que avui dia, com tots sabem, els pollencins hem sabut aprofitar totes aquestes zones de conreu per a qüestions més “rendibles”.

gif ANIMADO Volar-e