100 ANYS EN UN CLIC: LES DIFERENCIES FÍSIQUES I LES SUBSTANCIALS

491

Hi ha diferències que són evidents i d’altres que no ho són tant. Hi ha diferències més físiques, i d’altres més d’esperit. Precisament aquestes segones, que a simple vista són males de detectar, són les més substancials.

Entre aquestes dues imatges ha passat aproximadament mig segle. Cèsar Samarini Codina un bon matí va fer aquesta imatge pràcticament del portal de ca seva, on tenia una rellotgeria. En aquell moment, uns joves jugaven al carrer mentre una dona, potser sa mare, guaitava al taller de ca na Rieres. Sempre amb les portes obertes, aquest taller era un dels punts neuronals del municipi, no només perquè tota pollencina amb un punt de bon gust vestia roba confeccionada per aquesta modista, sinó perquè allà s’intercanviava molta informació entre les cosidores i les clientes. Puntada va, puntada ve, es divagava sobre el diví i l’humà, i tothom que passava s’aturava a deixar la darrera exclusiva del veïnat d’un o d’un altre carrer. En realitat, els que guaitaven, no feien altra cosa que fer poble, intercanviar noves amb la finalitat d’integrar-se en un lloc comú. I això del que se’n diu “fer poble” és potser una d’aquelles diferències…

Cèsar Samarini afirma al lloc de Facebook “Fotos Antigues de Pollença”, on encara es pot trobar la imatge, que va fer la fotografia aproximadament l’any 1970. Un dels comentaris a aquesta imatge explica que al carrer també hi havia un grifó. Amb ullada podem localitzar aquesta fonteta just al centre de la imatge antiga, a l’entrada del petit carreró o placeta coneguda com del Pouet. La desaparició d’aquesta fonteta és una de les diferències físiques entre les imatges antiga i moderna, però no la més evident. I és que el que més destaca a primera vista, és el trespol, a un lloc asfaltat i a l’altre no. Quan Samarini va fer la imatge probablement no sabia que faltava poc perquè canviés la fesomia del carrer, ja que va ser l’any 1971 quan es va començar a asfaltar bona part dels carrers del centre de Pollença. D’altra banda, segons conta Juan M. Torres Velasco a un dels seus innumerables articles al Punt Informatiu Pollença, el grifó de la placeta del Pouet no va ser eliminat fins a l’any 1980, probablement quan es va reformar casa de la mestressa Mayola.

La mestressa Mayola era un d’aquells personatges ineludibles de la Pollença de mitjans del segle XX. Dona de gran personalitat, tenia una participació social molt activa al municipi. Estava molt implicada a l’obreria del Puig i era habitual veure-la passar ben desfressada als balls i rues de carnaval. A més era propietària de l’Hostal Mayol de cala Sant Vicenç i va tenir una fàbrica de ràfia, on actualment hi ha can Xumet.

Arribats a aquest punt ens trobam amb els canvis no tan evidents, els canvis més d’esperit que citàvem al primer paràgraf del text. Durant els 15 minuts que un servidor va estar al carrer per prendre la imatge més actual, no hi vaig veure cap nin jugant, tampoc cap portal estava obert i cap madona, ni amo ni menestral va passar caminant. Sí que va passar més d’un cotxe, i un parell de grups de turistes que es varen fotografiar amb la cridanera buguenvíl·lea de la placeta del Pouet. Precisament, davall d’aquesta florida enredadera ja no hi viu la mestressa Mayola, sinó que hi viuen temporalment més turistes, tal com ens indica la placa d’ETV (Habitatge Turístic Vacacional) al portal de la casa. Turistes que no saben res del taller de costura de ca na Rieres, que vesteixen amb roba elaborada a algun país asiàtic i que saben poc o gens del caràcter i de la llengua dels que fa poques dècades passejaven per aquell mateix carrer dia sí i dia també practicant la sana afició de “fer poble”.

gif ANIMADO Volar-e

Leave a Reply

avatar
  Subscribe  
Notify of