100 ANYS EN UN CLIC: EL MOLL I EL CANVI CONSTANT

561

Entre aquestes dues imatges hi ha una nul·la distància espacial, però una distància temporal de prop de 60 anys. Un temps que, per un lloc com el Moll, és una eternitat. De fet, tots els nuclis costaners de les Illes han canviat tant les darreres dècades que sovint és difícil reconèixer que ens trobam al mateix lloc. A més, les dues imatges congelen dos moments en el temps molt concrets, d’una important rellevància per la imatge del Port de Pollença.

Foto actual

La imatge més moderna està feta durant la primera setmana del mes d’abril de 2018. Pocs dies abans de finalitzar la renovació definitiva de la primera línia del Port de Pollença, amb l’hotel Pollentia a poques setmanes d’acabar una important reforma, i amb el tractor del servei de platges acabant d’enllestir l’arena per a una nova temporada turística. Per cert, una arena que es va col·locar molts anys després d’haver-se fet la imatge en blanc i negre.

Foto antiga

La fotografia en blanc i negre es pot trobar al lloc de Facebook “Fotografies Antigues de Pollença” i, segons l’administrador, ha estat aportada per Tomeu Payeres L’Amo. Però aquesta imatge és en realitat una postal signada pel fotògraf Adolf Zerkowitz. Zerkowitz va ser un important editor de postals de Barcelona que fins a la dècada dels 50 va realitzar prop de 25.000 fotografies de tota Catalunya, els Pirineus i Mallorca. Moltes d’aquestes fotografies es poden trobar a la web http://zerkowitz.es.

Platja i passeig de Moll

Una de les coses que més crida l’atenció és la impressionant quantitat d’arena que es va haver d’abocar per fer l’actual platja que tots gaudim. No és cap secret que totes les platges del Port de Pollença són majoritàriament artificials. Si bé, les de la zona del Passeig Anglada Camarassa es feren l’any 1959, les d’aquesta zona del Moll són molt posteriors. De fet, no va ser fins a l’any 1992 que no es va acabar aquest darrer tram de platja i passeig que arriba fins a la Roca de Llenaire. Curiosament, entre les dues fotografies també hi ha hagut un mollet just a davant l’Hotel Pollentia. Aquest mollet a la primera fotografia encara no havia estat construït i a la segona, ja ha estat derruït.

També et pot interessar:  100 ANYS EN UN CLIC: QUAN CALA BARQUES VA PERDRE LES BARQUES

Hotel Uyal

La construcció que apareix en segon terme, i que en la fotografia actual està tapat per les palmeres, és l’Hotel Uyal. El nom Uyal no és més que una castellanització de la paraula “ullal”, que significa “lloc on brolla aigua subterrània”, i fa referencia als terrenys inundables que ocupa l’hotel i tota la zona posterior. Aquest hotel va ser un dels primers que es va construir en el renaixement de la indústria turística dels anys 50. Més concretament va ser inaugurat el 20 de juliol de 1953 per Guillem Cifre Seguí, Casset. Segons conta Pere Salas al llibre Història de Pollença. Segle XX: “el 1955 a la Guía Gràfica de Hoteles de Mallorca, Pollença només compta amb vuit hotels i una pensió. I el que és més important, només dos d’aquests establiments eren realment de nova planta. És a dir, tot i que els símptomes de recuperació eren més que evidents, s’estava lluny del boom turístic situat, això sí, a les portes. Ja es podia preveure que la dècada dels 50 significarien en economia una mena de frontissa respecte a una situació nova que eclosionaría en la següent dècada”.

Hotel Pollentia

Mostra d’aquest boom turístic i de l’ànsia constructora d’aquests anys és que, només tres anys després, la mateixa Guía de Hoteles de Mallorca ja anunciava 12 establiments turístics a Pollença. Entre aquests nous hotels s’hi troba l’Hotel Pollentia, inaugurat l’any 1956 per Josep Torrens. Un any després, el 1957 es va inaugurar l’Hotel Molins i al 58 l’Hotel Eolo. Tal era la febre constructora d’aquells anys que el 1961 Pollença ja té 22 establiments turístics i el 1965 el nombre havia crescut a 32.

També et pot interessar:  100 ANYS EN UN CLIC: UN CARRER, UNA DONA, UN LLEÓ

Precisament aquesta fotografia pertany a aquells anys de finals dels 50 i principis del 60 en que el Port de Pollença patia un canvi radical. Molt més gros del que hem vist aquests darrers anys amb la remodelació de la primera línia.

Actualment, com es pot veure a la fotografia actual, l’Hotel Pollentia està patint una reforma integral que es donarà per acabada el mes de maig d’aquest 2018, moment en què tornarà a obrir les seves portes.

Tant l’Hotel Pollentia, com l’Uyal, actualment pertanyen a la cadena d’hotels Hoposa (Hotelera Pollensina SA), que ha anat concentrant des dels anys 80 una bona part dels hotels del municipi. Avui dia aquesta empresa d’arrels pollencines explota 14 hotels i aparthotels, dels quals 12 són a Pollença, un es troba a Deià i un altre a Mèxic.

L’escarabat i els turistes

Mentre que a la fotografia actual hi ha un gran nombre de cotxes, a la imatge antiga només podem distingir un Volkswagen Tipo 1, més conegut com a Volkswagen Escarabat. Aquest model, tot i que es va començar a construir l’any 1938, no es va començar a produir a gran escala fins al 1945. No sabem si el grup de turistes que veim en primer terme són els propietaris del vehicle, el que sí que sembla, és que la moda “guiri” ha canviat poc amb els anys. Fins i tot, si no fos per la baixa resolució de la fotografia, diria que el pare de família, senalla en mà, duu unes sandàlies amb calcetins. Potser, en realitat, les coses no han canviat tant.

gif ANIMADO Volar-e