100 ANYS EN UN CLIC: EL CLAUSTRE DEL ROSER I LES OBERTURES MOVIBLES

168

De totes de fotografies que he fet per a aquesta secció, la d’aquest article ha estat la més difícil. Cada quinzena intent fer una fotografia des del mateix lloc i amb el mateix enquadrament amb què es va fer fa prop de cent anys, i no és senzill. Habitualment necessit un punt en primer terme i un altre al fons que no hagin canviat i que em serveixin de referència. Habitualment, en el punt més proper, trob alguna casa que no ha canviat gaire i pel fons ja tenc les muntanyes que, coses del destí, sempre es mantenen iguals. Fer aquesta imatge del Claustre del Convent em pensava que encara seria més fàcil, ja que està feta de l’interior d’un edifici que suposadament no ha canviat gaire. Una vegada allà, la primera dificultat va ser que hi havia quatre passadissos molt semblants, i la foto podia estar feta de qualsevol d’ells. El següent problema va ser que a cap dels quatre costats hi havia finestres ni portes situades en la mateixa posició que les que apareixen en la fotografia antiga. A més, a la imatge tampoc hi havia cap obertura al mur de davall les columnes, mentre que avui dia als quatre costats hi ha portells per accedir al pati central. Tot això em va dur a pensar que potser la fotografia era d’un altre claustre molt semblant, el de Sant Domingo d’Inca. Quan ja anava a desistir, vaig trobar una marca que em situava indubtablement a Pollença i a més, em desvetllava l’angle d’on havia estat feta la fotografia original. Es tracta d’una marca d’erosió en forma d’Y a un dels blocs de mares a la part superior dreta de la foto. Al costat d’aquesta Y també hi ha restes d’una fletxa que sembla dibuixada a mà.

Fotografia antiga

La fotografia que vaig triar per aquest exercici comparatiu es pot trobar al “Fons Fotogràfic sobre les Balears” que pertany a l’arxiu de Memoria Digital de Catalunya. L’autor és Francesc Matheu i Fornells, escriptor català que va viure entre 1851 i 1938. Matheu i Fornells va crear una editorial en la qual va publicar obra, entre altres autors de la renaixença, de Miquel Costa i Llobera. I probablement va ser el poeta pollencí el motiu de la visita de Francesc Matheu al poble i, més concretament, al Claustre del Convent aquell 1920, data de la fotografia.

Roser, Sant Domingo, Sant Domènec o Rosari

Avui dia a aquest lloc ple d’espiritualitat el coneixem com majoritàriament com a “Claustre del Convent de Sant Domingo”, però no és l’únic nom. De fet, Francesc Matheu va escriure al títol de la foto “Claustre del Roser”, mentre que a altres documents d’altres autors podem trobar escrit “Claustre del Rosari” o “Claustre del convent de Sant Domènec”. Probablement tots aquests noms s’han utilitzat indistintament des de la creació del temple, i l’explicació és senzilla. Al segle XVI els frares de Sant Domingo vivien a l’església del Roservell i, a causa de la manca d’espai, decidiren comprar unes cases velles a un lloc més proper al poble. Pocs anys després d’anar-hi a viure, aconseguiren autorització del Bisbe per fer un nou temple, i l’any 1592 començaren la construcció del Convent i el Claustre. Quan els frares dominics es mudaren a aquest nou emplaçament se’n dugueren de l’església del Roservell l’escultura de la mare de deu de la Rosa (o del Roser), a qui dedicaren el nou temple. Així, el nom de Sant Domingo ve per l’ordre dels frares que construïren el convent; en nom de Roser, per la imatge de la Mare de Déu que es troba al temple; Domènec, perquè és Domigo en català; i del Rosari perquè és una catalanització del nom en castellà Rosario. Tot i això, he de dir que és possible que també se l’anomeni Mare de Déu del Rosari a causa del rosari que la verge subjecta amb una mà.

També et pot interessar:  100 ANYS EN UN CLIC: QUAN EL PORT DE POLLENÇA VA CANVIAR PER SEMPRE

Expulsió del frares

Ja al segle XIX els frares dominics, que encara hi vivien, foren exclaustrats a causa de les desamortitzacions de l’estat espanyol, i tant el convent com el claustre foren cedits a l’Ajuntament. De llavores ençà les instal·lacions del convent han estat hospici, residencia, escola, presó, quarter de la Guàrdia civil i museu. A més, durant el segle XX, el claustre s’ha convertit en escenari de nombroses manifestacions culturals, com els concerts del Festival de Música de Pollença o la ira d’Artesania. Però hi ha un altre ús que es va donar al claustre al segle XIX i que molta gent desconeix, el d’aparcament.

El Convent i el Claustre, centre de salut i aparcament

Es difícil no trobar paral·lelismes amb la Pollença actual, però a l’any 1856 a Pollença ja hi havia problemes d’aparcament… de carros. Ens conta l’historiador pollencí Per Salas, a un dels seus articles del PiP, que durant aquella època va començar a proliferar l’ús dels carros, ja que podien transportar més mercaderies que les bísties amb beaces. En aquells anys els habitatges particulars encara no tenien portasses adaptades per als carros i per això, els deixaven al carrer. Per evitar els problemes provocava la manca d’aparcament al carrer, l’Ajuntament va decidir convertir el Claustre en un aparcament, pel qual cobrava una taxa. Curiosament el convent en aquella mateixa època era un hospici-hospital, és a dir,un centre de salut. No hi ha temps que ni torni.

1920

Aquell any 1920 en què Francesc Matheu va fer la fotografia que avui ens ocupa, a les dependències del convent hi havia el quarter de la Guàrdia Civil, ocupat per un sergent i un màxim de 3 guàrdies a les seves ordres. A unes altres dependències del Convent també hi havia, des de l’any 1897, una escola pública. Ja durant la república, aquella escola es va convertir en exclusiva per nines i passà a anomenar-se “Ca les Mestres”.
D’altra banda el Claustre en aquell temps tenia diversos usos. Per una banda hi havia una cisterna, la qual es pot intuir al marge esquerre de la fotografia, que estava al bell mig del Claustre. Aquella cisterna, que recollia l’aigua de les teulades, era d’ús comunitari. És possible que el 1920 s’usàs el Claustre per jocs de pilota i probablement també servia de magatzem. El centre era de terra i podem veure a la imatge com fins i tot, el 1920 i hi havia un arbre fruiter. Tant l’arbre com la cisterna estaven enrevoltats d’una tanca de reixa amb una barrera de ferro.

També et pot interessar:  100 ANYS EN UN CLIC: EL COLL D’EN GRUAT, LLOC D’ENTRADA I DE SORTIDA

Un altre Claustre

Al marge de les columnes jòniques que han perviscut inalterables al llarg d’aquests més de quatre segles, la resta ha canviat. Uns canvis que sobretot s’han produït durant la segona meitat del segle XX a causa de la creació del festival de Música de Pollença. Per això, entre les dues fotografies que avui ens ocupen, no hi ha cap finestra al mateix lloc i també han canviat moltes portes. Entre els anys 1962 i 1962, amb la creació del Festival, es va decidir reformar el Claustre, pavimentar-lo i eliminar la cisterna del centre. Una decisió que no va estar exempta de polèmica. El 1968 es produí una altra reforma, a més de decidir-se la creació d’un Museu d’arqueologia a les dependències del Convent. Aquell any també es va reformar l’antic hospici i es va reconvertir en la Residencia de Sant Domingo.

Finalment tots aquests canvis han convertit el Claustre de Sant Domingo en un altre Claustre completament diferent. Un Claustre en el qual els frares dominics feien les seves passejades i sembraven el seu hortet es va convertir gairebé en un dipòsit municipal, per acabar finalment convertint-se en el centre de la vida cultural del municipi.