100 ANYS EN UN CLIC: LA SOLANA, L’ASSOLELLADOR, SANT ISIDRE I LA CREU

Exactament han passat 102 anys entre aquestes dues imatges. La més moderna està presa aquest mes de setembre de 2017, mentre que la més antiga va ser presa l’any 1915. El seu autor és Josep Salvany i Blanch, un metge, fotògraf i viatger català que va recórrer Europa a principis del segle XX. La imatge original és una fotografia estereoscòpica a damunt placa de vidre i es titula “Creu i font en direcció al camí de sa Pobla a Pollença”. Pertany al fons fotogràfic Salvany i es pot trobar al lloc web Memòria Digital de Catalunya.
Les dues fotografies estan fetes al començament del carrer Roser Vell i mostren la coneguda plaça de l’Assolellador, també coneguda popularment com a plaça de l’Abeurador o de Sant Isidre. Les dues imatges ens donen una gran quantitat d’informació que haurem d’anar degranant per parts.

La creu

El que més ens crida l’atenció i ens despista és l’aparició d’una creu de terme en primer pla, que a la foto actual no hi és. Aquesta és la creu del Roser Vell. Actualment està instal·lada als jardins de l’Oratori del Roser Vell, mentre que antigament se situava a l’Assolellador, a l’inici del carrer Puig de Maria. A final de la dècada dels anys 20, durant la dictadura de Primo de Rivera, va ser traslladada al seu lloc actual, probablement com a conseqüència del tapiat de la Solana. Curiosament, el lloc on estava inicialment, tampoc era el que veiem a la fotografia, si no que es trobava al lloc on ara hi ha l’abeurador de Sant Isidre. De fet la creu, abans de l’existència de l’abeurador, ja era coneguda com a creu de Sant Isidre i, com totes les creus de terme, marcava la sortida o entrada del poble. I és que a aquest punt també conflueix el carrer Mallorca, anomenat així perquè era el camí que es prenia per anar direcció Ciutat. El 1858, probablement perquè s’hi havia de construir un l’abeurador, va ser traslladada a l’entrada del carrer Puig de Maria i d’allà, a la seva ubicació actual.
La creu va ser feta per un autor desconegut l’any 1696, data que es pot veure gravada a un dels seus costats. I per a qui es vulgui acostar a veure de prop aquesta històrica peça, afegirem que just a davall la creu hi ha un tambor de planta octogonal on hi ha representacions de la Verge del Roser amb el nin; Sant Cristòfol; Sant Pere; un sant sense identificar; Crist amb el calze a la mà; Sant Ignasi de Loiola; Sant Pau; i Sant Bartomeu.

L’Assolellador i la Solana

A Pollença la paraula solana és sinònim de síquia, però aquesta analogia només es produeix a aquest municipi. De fet, totes les definicions que trobam en català fan referència a “un lloc bo per assolellar-s’hi”. És a dir, un assolellador. Però d’on ve tot aquest embull?
Fins a la dècada dels 20 Pollença era ple de síquies o torrentets urbans que ajudaven a la distribució de les aigües. Aquestes síquies procedien del coster del Garroverar, lloc que en el segle XIII pertanyia al rafal de Bernat Solà. Aquest rafal s’estenia entre els actuals carrers del Roser Vell, Mallorca i el coster del referit Garroverar. Després de la mort de Bernat Solà, les terres probablement passaren a mans de la seva vídua, na Solana, que finalment va donar nom al rafal i, amb el temps, a totes a les síquies que travessaven Pollença.
Però, si a Pollença solana vol dir síquia, per què la plaça s’anomena de l’Assolellador? Probablement tot respon a un joc de paraules, voluntari o involuntari, ja que la traducció més comuna al català de la paraula solana, és precisament assolellador. Recordem que la placeta se situa en la confluència de les solanes del Roser Vell i del carrer del Canonge Llobera, antigament conegut com a carrer de la Solana.
Per comunicar les cases que es trobaven a l’altre costat de la solana amb el carrer existien nombrosos ponts. Però el que va marcar estil és el que veiem en primer terme a la imatge, ja que el 1903 l’Ajuntament va decretar que tots els ponts que es construïssin a partir de la data havien de tenir el mateix estil que el pont que uneix els carrers del Roser Vell i els del Puig de Maria. Finalment tots els ponts desaparegueren amb el tapiat de les solanes l’any 1929. El motiu del tapiat va ser l’ampliació dels carrers per afavorir la circulació dels carros.

Abeurador de Sant Isidre

Al centre de la imatge podem observar el famós abeurador amb l’escultura de Sant Isidre. Aquesta peça en l’actualitat ha perdut el bastó i es troba, siguem sincers, una mica abandonada. A la fotografia no s’aprecia si el 1915 tenia bastó o si estava en bon estat, però el que si podem dir és que feia 40 anys que reposava a amunt la font. De fet, l’escultura va ser inaugurada el 1975, quatre anys després de la construcció de l’abeurador.

Ara han passat cent anys. La Pollença actual s’assembla a la de la fotografia, però no és la mateixa. Els pollencins tampoc. Afortunadament trobem aquests testimonis en imatges que ens poden transportar momentàniament a aquell temps. També ens queden restes com la creu del Roser Vell o l’abeurador de Sant Isidre que, tot i que han estat víctimes de nombrosos actes vandàlics, han pogut ser restaurats i es conserven com ara fa exactament 102 anys.

Bona part de la informació d’aquest reportatge està extreta dels articles que han escrit per aquest diari Miquel Bota Totxo i Joan M. Torres Velasco a la seva secció “Els nostres noms de lloc“.

 

gif ANIMADO Volar-e