L’any de Guillem Bestard
L’autor de la imatge antiga, no ha estat difícil d’esbrinar, és Guillem Bestard, un fotògraf que, tot i haver nat en el segle XIX, està d’actualitat. L’any passat l’Ajuntament de Pollença va adquirir el Fons Fotogràfic Bestard/Cerdà, que conté més de 400.000 fotografies fetes tant pel mateix Guillem Bestard, com pel seu fill Josep i per Joan Cerdà. A més, l’any passat Guillem Bestard va ser declarat fill il·lustre de Pollença i es va decidir que aquest 2019, en que es compleixen 50 anys de la seva mort, seria dedicat a difondre la figura i l’obra d’aquest excels fotògraf.
Aquest és un dels motius pels quals s’ha decidit fer aquesta exposició sorprenent amb 100 de les seves millors imatges. I és sorprenent, no només perquè el públic pot veure moltes imatges que s’havien mantingut inèdites durant dècades, si no per la increïble qualitat tècnica i estètica d’aquestes. Per a l’exposició, s’han positivat i ampliat els negatius de Bestard usant tècniques actuals, la qual cosa ens permet veure-les amb pràcticament la mateixa qualitat amb què ell les va realitzar. I… oh!, semblen digitals!, són tan bones com si haguessin estat fetes amb una càmera actual! El motiu és que els negatius usats eren plaques de vidre de 130 x180 mm. Abans de la digitalització massiva dels aparells fotogràfics s’usaven negatius de 35 mm, i actualment el sensor d’un telèfon intel·ligent (equivalent digital al negatiu) té tan sols entre 5 i 7 mm. Però no ens enganyem, el motiu de la gran qualitat de les imatges exposades és la mà d’un fotògraf que coneixia a la perfecció les eines amb les quals treballava i que, sobretot, era un vertader artista amb un gran sentit de la composició i la il·luminació.
Un segle jugant al carrer
La imatge en blanc i negre està datada l’any 1916 (aprox.), per tant ha passat poc més d’un segle anys d’ençà que aquells nou nins jugant a la clastra del convent quedaren retratats per sempre davant unes parets construïdes 300 anys abans. Però, que pensaria aquella guarda de nins si els poguéssim tele-transportar al mateix lloc un segle després? Primer de tot se sorprendrien de veure que dos dels arbrets de la placeta han desaparegut i un altre s’ha reconvertit en un esponerós plataner. També ha comparegut una olivera d’enrevessada i una espècia de prestatgeria de pedra amb llibres de fang. Després es fixarien que, tot i que l’estructura d’aquesta clastra és la mateixa, ha canviat el trespol i les parets que tanquen la placeta s’han adobat. Però després, en alçar la vista, se n’adonarien que la casa Ca la Gran Cristiana ha desaparegut i s’ha reconvertit en uns peculiars jardins. A més, a l’interior del Claustre ja no hi ha el pou i està tot empedrat i a les dependències del Convent ja no hi ha el quarter de la Guàrdia Civil, ni l’escola pública de Ca les Mestres. Però lluny d’aquests canvis arquitectònics, el gran canvi el trobarien en la gent.
Massa canvis. Millor retornar-los al seu temps, que tornin grans i tenguin fills, perquè de ben segur més d’un dels que ara està llegint aquestes línies no existiria si abans no haguessin existit aquells nins fent rotllada a la clastra del convent.
