100 ANYS EN UN CLIC: EL PUIG, SEMPRE EL PUIG

282

La velocitat de creixement d’un pinus halepensis, com el que veim a la fotografia en color, és d’entre 30 i 40 centímetres anuals. Això vol dir que ha necessitat al manco 40 anys per arribar a la seva envergadura actual. 40 anys és mitja vida d’un esser humà, però només un parèntesi en la vida d’un caramull de pedres ordenades en forma de murada. I és que la construcció d’aquestes grans parets del monestir del Puig, que donen la benvinguda als acalorats caminants, tenen més de 600 anys d’història.

La fotografia antiga

No sabem el temps que ha passat entre aquestes dues fotografies, però possiblement hi ha prop d’un segle. La fotografia en blanc i negre és una de les moltes postals del fotògraf Guillem Bestard i Cànaves, qui no sols va fotografiar el Puig, sinó que també el va pintar. Sabem que Bestard es va iniciar en la fotografia l’any 1898 amb només 17 anys, però la figura negra que hi ha dreta a l’escala, ens situa en un temps molt posterior.

Un ermità a l’escala del Puig

I és que si ampliam la imatge, veurem que aquesta figura es tracta d’un home vestit amb un hàbit. Això ens situa en una data posterior al 1917, any en el que es va crear la Comunitat d’Ermitans del Puig de Maria de Sant Pere i Sant Pau. Els ermitans habitaren el puig fins a mitjans dels anys 50, quan se n’anaren per difícil habitabilitat d’un lloc que havia tornat a quedar aturat en el temps. Tot i que la pinça temporal en què es va fer la fotografia és de quasi 40 anys, la quasi total absència d’arbres i la qualitat de la fotografia ens situaria com a molt, en la dècada dels anys 20.

També et pot interessar:  NASCUTS EL 1908

Però, els ermitans no foren ni de lluny els primers a habitar el Puig. De fet vingueren gràcies a la intermediació de Miquel Costa i Llobera, l’Ajuntament de l’època i del rector Miquel Alzamora, amb la intenció que donassin un nou aire a l’indret i tinguessin cura del santuari. I així va ser.

Miquel Costa i Llobera i el Puig

Deixant de banda la manca d’arbres, el monestir que veim a la fotografia, és molt semblant a l’actual, I el culpable d’això va ser, en bona part, el poeta Miquel Costa i Llobera. 25 anys abans de l’arribada dels ermitans, Costa i Llobera va ser anomenat custodi del Puig, i el 1899 va impulsar una reforma neogòtica. Aquesta reforma és la que permeté que el Puig tornàs a ser habitat pels ermitans.

Les monges

Però, com hem dit, el monestir del Puig té una història molt anterior a Costa i Llobera i als ermitans. De fet va ser l’any 1348 quan es va autoritzar la construcció d’una capella al cim d’aquella muntanya tan propera als pollencins. 14 anys després, tres monges -les dones de can Sales- hi anaren a viure, i així va començar l’època més esplendorosa del Puig. Les famílies nobles de Mallorca començaren a enviar-hi les seves filles i feren nombrosos donatius. Durant aquells anys es feren les murades i la torre que veim a la imatge, així com el refetor i les capelles. Les monges visqueren al puig fins al 1564, quan se n’hagueren d’anar a viure a Palma, al monestir de la Concepció. El motiu va ser al Concili de Trento, que va prohibir els monestirs fora de les ciutats. Després de la fugida de les monges es va donar l’ordre d’esbucar tot el monestir. Afortunadament l’ordre no es va executar.

També et pot interessar:  100 ANYS EN UN CLIC: QUAN CALA BARQUES VA PERDRE LES BARQUES

El camí i les noves monges

Entre les dues fotografies hi ha més semblances que diferencies. La murada i l’escala està pràcticament igual. I la part de la façana exterior de la cuina, que ens permeten veure els arbres, també està igual. El que sí que podem veure diferent és un petit mur a la part baixa de la murada on ara hi ha un banc per seure. Però el canvi més gran el veim al camí, en primer terme a la fotografia.

Tots aquests canvis van ocórrer probablement quan es va fer l’actual camí de pujada al Puig, a finals dels anys 70. Aquesta nova intervenció es va fer gràcies a l’Obreria del Puig, que va ser creada el 1962 precisament per conservar el Santuari. Gràcies a l’Obreria es va fer l’actual camí de formigó que arriba fins a “les pedres” l’any 1978. La idea de fer aquest nou camí era que era que es poguessin pujar queviures i altres materials amb més facilitat. Així s’evitaria haver de recórrer a helicòpters militars, com s’havia fet un parell d’anys abans, per pujar material d’obra a dalt de tot. Aquest nou camí, a més, va permetre la continuïtat al Puig de les Germanes dels Sagrats Cors, que havien arribat un parell d’anys abans, per encarregar-se del monestir. Però el 1988, també acabaren per anar-se’n del Puig degut a que l’edat de monges que quedaven ja no els permetia viure a un indret com aquell.

Joan Martorell Palou

gif ANIMADO Volar-e

Leave a Reply

avatar
  Subscribe  
Notify of