100 ANYS EN UN CLIC: POSTALS I SOUVENIRS DEL “MOLL”

Si l’any passat el fil conductor de la Fira de Pollença era de ràfia, enguany serà de records. Però de records materials, és a dir de souvenirs (del francés record). Tot i que hi ha souvenirs de certa qualitat artesanal, la majoria responen a la necessitat bàsica del visitant d’endur-se un testimoni del lloc que ha visitat. Aquesta era la funció de la postal, souvenir per antonomàsia que, a més, es podia enviar per correu quan encara no s’havia retornat a casa. I es podia fer sense sobre! Xerram en passat perquè la postal, com objecte, està en vies d’extinció. Per què comprar una fotografia si duc una càmera a la butxaca? Per què enviar-la per correu a una sola persona, si la puc enviar per WhatsApp o correu electrònic a cinquanta?

Però quan es va fer la més antiga de les fotografies que acompanyen aquest text, això no era així.

ORIGEN DE LES FOTOGRAFIES

Les dues fotografies estan preses exactament del mateix lloc, una de les corbes de la carretera que va del moll a la Creueta. Més concretament la que ve immediatament després del camí del Caló. La imatge en color ha estat presa per un servidor aquest mes d’octubre de 2017, mentre que l’altre és de Lucien Roisin fa aproximadament 80 anys. Actualment es pot trobar a l’Arxiu de So i de la Imatge de Mallorca.

QUI ÉS LUCIEN ROISIN

Com hem dit, ara tothom dur una càmera a la butxaca, però a les primeres dècades del segle XX no era així. Les màquines de retratar només estaven a l’abast de gent d’un nivell econòmic alt i amb un grau de coneixement superior. I si bé, alguns les usaven per deixar testimoni dels seus viatges, d’altres els hi donaren un ús més industrial. Aquest és el cas de L. Roisin, un fotógraf i editor francés que va arribar a Barcelona l’any 1912. Roisin va adonar-se del potencial evocador del souvenir i per això va fundar Postales Roisin. Durant anys va viatjar per tot Espanya i mig món deixant retratant infinitat de paratges per després vendre’ls en forma de postal a la seva tenda. I un dels llocs per on va passar va ser la corba després del camí del caló a la carretera de la Creueta.

DATACIÓ DE LA FOTOGRAFIA

El fons fotografic que va deixar Roisin és immens. Només a l’arxiu de l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya conserven més de 44.000 postals seves. Cal dir, però, que moltes no eren fetes seves, ja que comprava clixés a fotògrafs locals, i després les editava com a postals per cobrir la gran demanda. Tot i que la majoria de postals de L. Roisin no estan datades, sabem que va morir l’any 1943. Per tant, podem afirmar que la fotografia que avui ens ocupa és anterior a la dècada dels 40. Però fixant-nos en el que retrata podem ajustar-nos encara molt més. L’Hotel Illa d’Or, segon edifici a baix a l’esquerra, ens pot donar la primera pista. Tot i que de dimensions molt més reduïdes que en l’actualitat, l’hotel ja existia. Això ens duu a un any posterior a 1929, any en què Margalida Llobera Martorell va obrir l’Illa d’Or. D’altra banda, la fotografia està presa de la vorera de la carretera que l’enginyer Antoni Parietti va construir el 1925. Però si dirigim la mirada a la carretera de Pollença, podrem veure el perfil de la plaça de bous del Moll, que va ser construïda l’any 1930.

Per tot això podem dir que la fotografia de Roisin està presa amb tota seguretat entre 1930 i 1940.

EL MOLL

Al centre de la fotografia podem veure com hi ha un pantalà gran, que correspondria a l’actual moll vell, i un més curtet que seria el que actualment encara podem veure a davant de l’hotel Daina. Aquest moll més llarg, és el Moll. És a dir, el mollet construït l’any 1929 que amb els anys va donar nom al nucli de població que posteriorment s’establí a aquest lloc. De fet, la primera vegada que figura al padró de població que algú vivia forma permanent en aquest lloc va ser l’any 1857. Curiosament, a aquest padró, el Port de Pollença és qualificat com “El Muelle”, fent referencia a l’únic mollet que hi havia en aquell temps. Així, podem afirmar que el primer nom oficial del Port de Pollença com a nucli poblacional va ser El Moll.

Per cert, enguany podríem estar celebrant el 160 aniversari d’aquells primers molleros oficials, que varen ser la família de Francesc Ensenyat Torrandell, un pescador de 40 anys que vivia a la casa número 36 de l’Illeta de Bóquer. Però això sí, actualment aquesta població s’anomenaria “Els Molls” ja que, si atenem a la fotografia actual, en podem comptabilitzar molts més. Com el moll nou construït als anys 60, l’ampliació del Club Nàutic de finals del 80, o els pantalans de la Gola o de Llenaire.

LES AUTÈNTIQUES DIFERÈNCIES

Però les diferències entre les dues fotografies va molt més enllà. De fet, si no fos per les muntanyes del fons (Gotmar, Suantuïri, el Puig, el Calvari, Fartaritx i el Puig Tomir), cap forà podria esbrinar que el municipi retratat a les dues fotografies és el mateix. El Moll d’aquells anys 30 era una espurna, comparat amb l’actual. Tot i que ja hi havia turistes, eren d’un perfil molt diferent. Pintors, escriptors, aristòcrates… passejaven per vorera de mar mentre observaven com treballaven els pocs pescadors que hi vivien. La dècada de 1930 el Moll tenia poc més de 500 habitants, actualment som més de 8.000. Per no xerrar del nombre de turistes. És a dir les infraestructures d’aquell Moll de la fotografia, destinades als residents i als turistes, eren inferiors al 5% del que podem observar a la fotografia actual. El Port de Pollença és 20 vegades més gran… i només han passat 80 anys…

Joan Martorell

1537total visits,1visits today

gif ANIMADO Volar-e