100 ANYS EN UN CLIC: EL MOLL DE LA NEU

109

Encara que no ho sembli, aquestes dues fotografies del Moll estan preses exactament des del mateix lloc, però amb un salt temporal exactament de 61 anys i 10 mesos. La fotografia més actual ha estat presa el desembre de 2017, i ho sabem perquè la va fer l’autor d’aquest article. Mentre que la més antiga la podem datar quasi exactament, atès que nevada tan intensa com la que es veu al Moll només n’hi ha hagut una, i va ser el febrer de 1956.

L’any de la neu

És cert que hi ha hagut altres nevades que també han tenyit de blanc el Port de Pollença, concretament els anys 1985 i 2005, però no arribaren ni de lluny al gruix d’aquella gran nevada. De fet la que més s’hi ha acostat en intensitat la recordarem tots, ja que va ocórrer el febrer 2012. Però és que el que va ocórrer aquell “any de la neu” va ser excepcional, ja que es varen succeir fins a quatre nevades durant tot el mes. Hi ha una crònica d’Enrique Domínguez a la revista Pollença en cort del dia 25/2/19956 que ho narra així: “Tres nevadas y un conato de otra en el transcurso de dos semanas y media: la del dia 2, con 40 centímetros de altura y tres días incomunicados; la del 10, cuando aún había restos de la anterior, ¡con más de 60 centímetros, que en algunos sitios llegó al metro!, tres días cayendo, a intérvalos, fortísimas nevadas y cuatro días incomunicados; ayer mismo cuando creíamos haber terminado, volvió a caer otra que si no cubrió el llano fue debido a la lluvia caída durante la noche; y en este momento, diez y media de la mañana del lunes dia 20, hay ya un palmo de nieve y cae una nevada tan intensa que tiene traza de no terminar en todo el dia.”

Quan la neu deixa de fer gràcia

És possible, que la fotografia correspongui als primers dies d’aquelles nevades, ja que pels gestos de les persones retratades en segon terme, encara hi ha sorpresa i joia. I és que la neu, tan exòtica pels mallorquins, es pot arribar a convertir en un greu problema. Aquell febrer Pollença va estar diversos dies incomunicada, amb els problemes d’abastiment que això suposa. S’esbucaren alguns sostres de cases, els pagesos tingueren molts problemes amb la collita i fins i tot alguns difunts hagueren de romandre diversos dies a ca seva davant la impossibilitat de ser enterrats. Tot això va provocar que l’Ajuntament de Pollença hagués de demanar ajuda al govern.

També et pot interessar:  100 ANYS EN UN CLIC: QUAN CALA BARQUES VA PERDRE LES BARQUES

Origen de la fotografia

La fotografia antiga pertany a l’arxiu personal de Felip Bellini i probablement va ser presa per ell mateix. En aquell temps Bellini tenia tan sols 21 anys i vivia a pocs centenars de metres d’on està presa la fotografia. I seria ell mateix, en col·laboració amb en Marqués de Ciria, qui fundaria el Reial Club Nàutic de Port de Pollença, precisament a uns pocs metres d’on es va situar per fer la fotografia. Però aquesta és una altra història.

El Moll

Aquell any 1956 feia pràcticament 100 anys que per primera vegada una família havia estat censada a un lloc que figura al padró de població com “El Muelle”. I és que aquest pantalà, construït el 1829 i que ocupa bona part de la fotografia, és l’origen del lloc que avui es coneix oficialment com el Port de Pollença. D’aquí que tots els Pollencins encara diguem el “Moll” per referir-nos a aquesta població costanera. Un moll, que podem observar a la fotografia actual molt més ampla, després de la reforma que es va fer pel Club Nàutic. I és que foren els pescadors qui construïren els fonaments del que avui és una vila turística.

Els pescadors

A la part esquerra de la fotografia antiga podem observar un solitari tamarell amb dos bancs a banda i banda. A aquells bancs, baix la copa d’aquell arbre, era el lloc a on les dones dels pescadors, que de ben segur aquell dia no sortiren a feinejar, estenien el peix cada matí per vendre el que podien abans de partir cap a Pollença. Avui dia hem d’esperar què el peix viatgi a la llotja de Palma per poder-ne gaudir a la nostra taula.

També et pot interessar:  100 ANYS EN UN CLIC: EL PUIG, SEMPRE EL PUIG

Quan el turisme ja es començà a convertir en actor principal

Però aquell 1956, tot i que la pesca al Moll encara tenia força, el turisme començava a convertir-se en predominant. Per això la fotografia de Bellini té molt més significat del que sembla amb una primera ullada. En primer terme els aparells de pesca coberts de neu, entre els quals hi ha el que sembla una nansa, dominen la situació, però al fons es distingeixen uns edificis que a partir d’aquells anys creixerien de forma exponencial. El 1955 són 11 els establiments hotelers que estan donats d’alta a la matrícula industrial. El 1961 ja n’hi havia 22 i el 1965 ja serien 32 els hotels donats d’alta.

Un dels hotels que ja es pot observar a la fotografia antiga és l’Hotel Puerto. Aquest hotel és probablement el primer establiment turístic del Port de Pollença, ja que a inicis del segle XX ja existia com a Fonda del Puerto, on els mariners anaven a encalentir-se les mans. Ja als anys 20 la fonda va ser reformada i reconvertida en hotel. Un altre hotel que si podem veure clarament a la fotografia actual, però que el 1956 encara li restaven 2 anys per ser construït és l’Hotel Eolo.

El joc de les diferencies semblances

Però com ja hem dit, els fonaments del Port de Pollença els posaren els pescadors i per això, si juguem a cercar les semblances entre les dues fotografies, només en trobarem una. Es tracta d’un petit edifici a la part esquerra de les imatges, la Confraria dels pescadors. És l’únic edifici que s’ha mantingut inalterable a aquesta primera línia del Port de Pollença d’ençà que es va construir l’any 1925.

gif ANIMADO Volar-e