100 ANYS EN UN CLIC: LES METAMORFOSIS D’UNA PLAÇA PER CÓRRER

473

Cal fixar-se molt per adonar-se que aquestes dues imatges estan preses exactament del mateix lloc. Tan sols el capcurucull del campanar de la Parròquia, i l’ull de bou i el rosetó de la façana principal ens donen una referència suficient per saber que estem situats en el lloc correcte. Això sí, coincideix la situació geogràfica, però no la temporal. En el temps que ha passat entre les dues instantànies aquest solar que es veu en primer terme a la fotografia antiga ha tingut temps de fer de plaça de toros, de lloc de llançament dels focs artificials de la Patrona, d’acollir molts anys els cotxets de la fira, de jugar-hi innumerables partits de futbol i, fins i tot, d’aterrar-hi helicòpters. Finalment, s’ha convertit en una plaça de ciment que tapa un aparcament. Però anem per parts.

Fotografia antiga

La fotografia antiga es pot trobar a la pàgina de Facebook “fotografies Antigues de Pollença” i és atribuïda a Rafel Polar. És difícil datar-la, però sens dubte és anterior a 1958, any en què es va començar a urbanitzar la zona de ca les Munnares com a part del Pla Ferragut. També és posterior a 1921, any en què es va acabar el campanar de l’església i es varen col·locar les esferes del nou rellotge.

Fotografia actual

La fotografia en color està feta aquest 2019 i mostra la paret de la rampa per accedir al pàrquing soterrani; just allà mateix, però a la superfícies, hi ha un parc infantil. El gran nombre d’edificis i la seva alçada no ens permet veure gairebé res de la primera imatge i ni tan sols podem intuir la presència de l’església de Mont-Sion, que tan bé es veu a la imatge antiga. Tampoc hi ha nins jugant, perquè està feta el matí.

La primera plaça en extensió i la segona (o tercera) en importància

La plaça de ca les Munnares té una extensió de més de 4.000 m2, molt més que els 1.500 m2 de la plaça Major, o de qualsevol altra del municipi. Tot i això sempre ha estat en un segon terme. El fet d’haver estat fora del municipi, quan Pollença no havia començat a créixer, ha estat un dels motius, però avui dia, quan sí que es pot considerar central, continua tenint pocs usos culturals en relació a altres places.

Les germanes Munar, l’escola i el quarter

Segons Juan M. Torres Velasco, a mitjans del segle XVIII, la plaça no era més que una finca rústica propietat del metge Juan Munar “Feliu”. Les seves filles, Caterina i Magdalena Munar, eren conegudes com les germanes Munnares, i foren les que donarem nom a l’escola de ca les Munnares, construïda el 1980 per Escoles Catòliques. A aquesta escola, a la qual hi accedien per un pont que creuava una solana que passava per davant, les Germanes de la Caritat hi varen educar centenars de nins i nines de Pollença en les primeres etapes de la seva vida. A mitjans dels anys 20, es va tapar la solana i l’any 1985 l’Ajuntament va adquirir l’escola per convertir-la aquell mateix any en el nou quarter de la Policia Local.

De solar rústic a plaça multifuncional

A la fotografia antiga, es pot observar com la futura plaça no és més que un solar rústic amb arbres sembrats. De fet, no existeix cap dels edificis que es poden observar al voltant de l’actual plaça. I és que, fins a les darreries dels anys 50, quan es va començar a urbanitzar la zona, ca les Munnares estava a fora vila. Durant aquesta dècada es va aplanar i s’hi va començar a ubicar al solar una part del mercat d’abastiments i, fins i tot, als anys seixanta, s’hi va arribar a projectar un mercat cobert. De fet, aquests anys, la plaça es coneixia com del Mercat Nou, o més popularment com “la plaça de grava”. Durant les dècades del franquisme i la transició, a més d’ubicar-hi part del mercat dominical, la plaça va tenir molts usos. De vegades, va ser una improvisada plaça de toros amb barreres de fusta que feien de tancat, també s’hi col·locaren dues porteries i a tota hora hi havia nins corrent darrere la pilota. Durant molts d’anys va ser el lloc on s’instal·laven els cotxets i les tómboles de la fira. I l’any 1978 va ser el lloc de sortida de “l’operació helicòpter”. Aquell any es dugueren a la plaça prop de 60.000 quilograms de material d’obra que serien transportats al Puig per dos helicòpters militars dels Estats Units.

La plaça de ciment

L’any 1978 l’Ajuntament va comprar la plaça i el 1990 varen començar les obres de remodelació de la plaça. A baix, s’hi havien de fer aparcaments que serien venuts i servirien per pagar part de les despeses de l’obra. No entrarem en detalls, però l’obra es va endarrerir molt i es va convertir en un forat per a les arques municipals. finalment el febrer de 1993 es va inaugurar la nova Plaça de ca les Munnares. De llavores ençà, tant el pàrquing com la plaça s’han reformat i millorat.

Avui dia, quan no fa massa fred ni massa calor, els nins juguen a pilota, o s’encalcen, o patinen per sobre una plaça llisa sota l’atenta mirada d’aquells que fa dècades corrien per damunt de la grava de la plaça de ca les Munnares.

gif ANIMADO Volar-e

Leave a Reply

avatar
  Subscribe  
Notify of