100 ANYS EN UN CLIC: L’ENTRADA AL MOLL I LA CASETA DE LA GOLA

433

Els molleros i molts pollencins hi passem per devora un parell de vegades cada dia. Tant, que tot i la seva peculiaritat, fa temps que ens ha deixat de cridar l’atenció. Coneixem la història de bona part del patrimoni del poble però, que sabem d’aquesta casa situada a l’entrada del Port de Pollença?

Origen de la foto antiga

La fotografia que avui duim a aquesta secció data de 1960 i la seva autora és probablement Margueritte. Margueritte durant molts anys va estiuejar a aquesta casa construïda pel seu pare Miquel Cerdà Torrandell a inicis dels anys 30. Però, qui és Miquel Cerdà? Perquè la casa té aquesta forma tan curiosa sense semblança a cap altre edifici del poble? Qui hi viu en l’actualitat?

Miquel Cerdà Torrandell

La història ens la conta el seu net Michelle André. Miquel Cerdà era un jove pollencí que el 1917, quan només tenia 19 anys va decidir fugir de ca seva després d’una discussió amb el seu pare. Va agafar la seva bicicleta i va partir cap Alcúdia on es va embarcar direcció Barcelona. Però la ciutat catalana no estava suficientment enfora per Miquel, i per això va seguir colcant cap al nord. A la frontera amb França l’obligaren a deixar la bicicleta, però això no el va impedir segur. Sabem que va passar per altres indrets com Bèlgica, però finalment es va establir a França on treballà en la indústria de la construcció. Es va especialitzar en la construcció de canalitzacions d’aigua.

A França es va casar amb una italiana amb qui va tenir dues filles. Al 1931, amb les dues nines petites i la segona República acabada de néixer, va tornar a Pollença amb la intenció de reconciliar-se amb el seu pare i establir-se al poble que el va veure partir. Aquí el contractaren per treballar a l’hotel Formentor en un nou sistema el sistema de canalitzacions i cisternes per a la recollida d’aigües pluvials que havia après a França. Els doblers guanyats amb aquesta feina els inverteix en la compra d’un terreny a la Gola i en la construcció d’una casa. Dos o tres anys després tornà a França amb tota la família. Fins als anys cinquanta no torna a Mallorca, primer per les noces d’una de les filles i després per la mort del seu pare. De llavors ençà la caseta ha estat usada com a casa de vacances estivals per a tota la família. Als anys 90 la família de Miquel Cerdà la va vendre a uns amics francesos i finalment fa un parell d’anys es va vendre a uns anglesos, qui la reformaren i la deixaren en el seu estat actual.

També et pot interessar:  NASCUTS EL 1908

“Mi casita”

La casa, que sempre ha estat coneguda amb el nom de “mi casita” te moltes particularitats. Una d’elles és que està construïda a sobre d’una gran cisterna. Aquesta serveix com a fonament a sobre un terreny inundable com el de la Gola i a la vegada recull l’aigua de la gran teulada. Aquest sistema de construcció era inèdit a l’illa. Això era molt útil, ja que fins els anys 70 la casa no va tenir aigua corrent ni accés al clavegueram. En la darrera reforma de fa dos anys la cisterna va quedar tapada.

Altres curiositats de la fotografia

Son moltes les curiositats que podem trobar a la fotografia, començant pel cartell de l’entrada de Pollença escrit en castellà com marcaven els estàndards franquistes. L’altre cartell de brandi de Xerès avui dia seria motiu de multa, ja que la publicitat a la carretera de begudes alcoholiques d’alta graduació està prohibida. A la imatge antiga també podem veure un cotxe aparcat al costat de la casa. Es tracta d’un Panhard Dyna Z que era propietat del gendre de Miquel Cerdà. Aquest model va ser construït entre els anys 1954 i 1959, mentre que la casa Panhard va deixar de construir cotxes per fusionar-se amb la casa Citroën.

Les palmeres, l’araucària i el llimoner que hi havia al jardí de la casa han desaparegut, mentre que la palmera del carrer Joan XXIII no només es manté, sinó que és notablement més alta. Però és que en aquell temps el carrer Joan XXIII ni tan sols s’anomenava així ja que aquest nom no es va posar fins el 1962. Com es pot observar, encara no havia estat construïda la benzinera, ja que no es va fer fins a finals del 60.

També et pot interessar:  100 ANYS EN UN CLIC: EL PUIG, SEMPRE EL PUIG

Tot i que és mal de distingir per la qualitat de la fotografia, sembla que just abans de la palmera, allà on ara hi ha el Celler La Parra, hi ha un solar buit. Aquest fet ens indicaria que la fotografia és anterior a 1962, any que va ser inaugurat el famós restaurant mollero.

Històries peculiars i patrimoni incert.

gif ANIMADO Volar-e