100 ANYS EN UN CLIC: EL COLL D’EN GRUAT, LLOC D’ENTRADA I DE SORTIDA

229

No sabem el temps que ha passat entre aquestes dues fotografies, però és molt probable que superi els 100 anys. Fàcilment podem ubicar les fotografies en l’espai. Qualsevol pollencí haurà reconegut que ens trobam a l’encreuament del carrer de l’Horta, del Lleó i de Gruat, però la ubicació temporal és més incerta. Sabem que la fotografia actual és del 2018, però de l’altre tenim poques dades per situar-la temporalment de manera precisa.
Origen de la fotografia antiga

La fotografia que dona peu a la secció d’avui es troba a la pàgina de Facebook Fotos Antigues de Pollença i va ser publicada el juliol de l’any 2010. Malauradament a la pàgina no s’indica ni l’autor ni l’any de la fotografia, per la qual cosa haurem de posar-hi una mica la imaginació.

Una datació aproximada

Poques pistes tenim a l’hora de datar la fotografia. Per una banda hi ha les cases, que són pràcticament les mateixes, excepte la que trobam en primer terme a l’esquerra i la que hi ha ben davant de l’escalonada del carrer Sant Joan. Però probablement, igual que l’asfaltat del carrer, són de construcció molt posterior a la imatge. De fet l’asfaltat dels carrers de Pollença no va ser fins als anys 70 i la reforma de la placeta del Lleó es va fer l’any 1969, quan es varen esbucar els rentadors.

El que sí que ens pot donar algun indici aproximat són les persones. Aquesta al·lota que veim carregada amb una gerra sembla dur un mocador al cap i un altre damunt les espatlles, a més d’un davantal davant a la falda. Aquest estil de vestir entre els més joves ja estava pràcticament desaparegut en la primera dècada del segle XX, tot i que les dones majors ho varen mantenir fins molts anys després. També podria ser que el fotògraf l’hagués fet vestir així expressament per la fotografia. Tot i això, la intuïció i la qualitat de la fotografia ens situa en les dues primeres dècades dl segle XX.

També et pot interessar:  LES FESTES DE LA PATRONA A L’ARXIU BESTARD–CERDÀ

El carrer Gruat i la creu del Lleó

Ens trobam a un indret molt particular de la geografia pollencina. I és que el Coll d’en Gruat, que és com s’anomena aquest punt, es podria dir que durant anys ha estat el lloc d’entrada de la vida al poble. Per una banda, fins que no es va fer a principis del segle XX la carretera vella al costat del torrent Sant Jordi, el carrer Gruat era l’inici (o el final) del camí cap a Lluc. D’això, n’és testimoni la Creu del Lleó o dels Fiters, que marcava el començament d’aquest camí.

L’aigua, font de vida

Però, d’altra banda per aquí també era per on entrava la vida en forma d’aigua, que abastia les altres fonts públiques del municipi. Va ser el 1813, quan després de molts esforços, s’aconseguí canalitzar fins a Pollença l’aigua de la Font de Paraires a Ternelles. Així, aquest any es va inaugurar la primera font pública urbana de Pollença. Aquesta font era molt peculiar perquè es va fer rejar l’aigua de la boca d’un lleó, de pedra de Santanyí tallat per l’escultor Sebastià Vives. Aquesta font no només va donar peu a la construcció d’uns rentadors al 1826, si no que es va seguir canalitzant cap a l’interior del poble fent possible les fonts del Padró, de la plaça de l’Almoina, de la plaça del Mercat i la del carrer d’Alacantí, entre d’altres. Els rentadors foren esbucats el 1969.

El coll d’en Gruat, un lloc de llegenda

Però el fotògraf no va dirigir l’objectiu ni cap a la creu del Lleó, ni cap als rentadors. Es va col·locar en mig dels dos i va fotografiar tres nins i una dona que probablement anava a cercar aigua al Lleó. Així, el que veim a la fotografia és el que actualment coneixem com carrer Gruat, un lloc també de llegenda.

També et pot interessar:  100 ANYS EN UN CLIC: QUAN EL PORT DE POLLENÇA VA CANVIAR PER SEMPRE

Possiblement aquells nins i aquella dona carregada amb la gerra coneixien la història del cadàver del malvat senyor de Son Grua. Un cadàver que havia desaparegut a mans del Dimoni el dia del seu funeral, i per això els familiars varen decidir substituir-lo dins el taüt per una soca de figuera. Quan la comitiva funerària arribà al coll d’en Gruat, la mula que estirava el carro es va espantar amb els ciris dels escolans. L’animal va alçar les potes del davant i va fer caure el taüt mostrant a tot al poble el seu enganyós contingut.