100 ANYS EN UN CLIC: EL CALVARI, DE LA LLIMONERA A LA FORCA

El Calvari és probablement l’indret més fotografiat de Pollença. Això sí, lluitant pel primer lloc amb el Colomer. I això ha estat així d’ençà que arribaren els primers turistes amb càmera fotogràfica a Pollença. Un d’aquests primers “guiris” retratistes va ser el músic Català Frederic Mompou. Amb una càmera considerablement més gran que les actuals, Mompou va fotografiar l’any 1919-1920 l’escalonada des del carrer Jesús. 98 anys després, ens hem col·locat exactament al mateix punt que el músic català i hem fet el mateix, clic! Alguns canvis són més evidents que d’altres. El que és segur, és que l’escalonada ja era la que coneixem.

Quan es va construir l’escalonada?

Segons el llibre de Mateu Cerdà Martín “El Calvari de Pollença: Història, espiritualitat i art” l’escalonada es va donar per acabada l’any 1907. Però el tram que observam en primer terme a la fotografia és molt anterior. No hem d’oblidar que l’escalonada es va anar fent en trams molt diferents, durant molts anys. Probablement els primers escalons a ser edificats varen ser els de dalt de tot. Aquells escalons primets, flanquejats per murs daten de finals del segle XVIII, quan es va edificar l’actual oratori. D’aquell mateix temps són els escalons que van del carrer de Jesús fins a la barrera de ferro. Aquella barrera, que avui és un altre accés a l’edifici de l’ajuntament, era l’entrada regular al convent dels Jesuïtes. La resta d’escalons més amples, que arriben fins a un petit replà al davant de l’actual Fundació Martí Vicenç, són de l’entorn de 1830. Aquells anys, Bartomeu Bennàssar “Sión” va obrir un portal per convertir en habitatge particular un tros del convent que acabava de comprar.

Però, de qui era el Calvari?

Arribats a aquest punt cal que viatgem una mica en el temps. L’any 1229, el rei Jaume i va conquerir Mallorca i la va repartir entre els seus col·laboradors. La part on hi ha l’actual Pollença va ser entregada als cavallers Templers. Anys després, el 1314, l’orde del Temple fou perseguida per heretge, i el Calvari passà a mans dels Hospitalers de Sant Joan de Malta. Aquells primers segles a dalt del Calvari hi havia unes forques on es penjaven els delinqüents, però més tard s’hi construí un oratori al qual s’hi accedia amb un tram d’escalons. Quan s’extingí l’ordre dels cavallers Hospitalers, ja al segle XIX,, el puig del Calvari va passar a ser propietat dels capellans de la Parròquia de Pollença. Amb les desamortitzacions de Mendizabal, la finca passà a mans de l’estat. L’any 1860 el pagès que conrava la finca de Can Bosch va pagar 61.500 reial per comprar en subhasta pública la finca denominada el Puig d’en Porquer, nom que en aquell temps tenia el Calvari. Però aquell pagès, anomenat Guillem Cerdà Cànaves, va esdevenir clau perquè aquell turó es convertís en el Calvari que avui coneixem. Cerdà va ser qui va cedir el terreny necessari per a la construcció de l’Escalonada i de l’actual camí de les Creus.

Per què 365 escalons?

Com ja hem dit, l’escalonada es va fer en trams al llarg de dècades. De fet hi ha 7 o 8 tipus diferents d’escalons en funció de l’època en què foren construïts. El darrer tram que es va fer va ser el que uneix el carrer de Porquer amb la Fundació Martí Vicenç. De fet si s’observa la part més baixa d’aquest tram, els escalons són desigual. No seria molt aventurat penar que el motiu d’aquestes desigualtats és perquè es va voler fer coincidir el nombre d’escalons amb els dies de l’any. Així, aquesta avinentesa, hauria estat a un 50% fruit de la casualitat, 50% intencionalitat. Ara, tanmateix, n’hi ha un grapat més. Els darrers escalons, que uneixen el carrer Jesús amb la plaça dels Seglars, foren inaugurats el 1999.

La Llimonera

Però tornem a les dues fotografies que avui ens ocupen. Un dels pocs canvis que podem observar el trobam en els xiprers. Des del 1930, se n’han sembrat molts més, i els que hi havia, són considerablement més grans. Però el canvi més significatiu el veim en primer terme a la part dreta de la fotografia. Efectivament fa 100 anys hi havia una paret que ara no hi és. Aquesta paret que es trobava al que ara és l’entrada noble de l’Ajuntament, en aquell temps tancava el que s’anomenava el Corral del Rei. Però popularment és coneixia com La Llimonera, ja que hi havia una gran llimonera que no s’observa a la fotografia. Aquest corral amb llimonera, en el moment en què es va fer la fotografia, no era altra cosa que la presó de Pollença. “L’han tancat a la Llimonera” o “Te duran a la Llimonera” són expressions que encara s’usaven a Pollença no fa molt de temps.

El Calvari, tal com el coneixem, no té molt més de cent anys, però sens dubte és un lloc emblemàtic on història, espiritualitat i estètica es donen la mà. D’aquí a 100 anys ens retrobarem per, amb algun tipus d’aparell, tornar a fer clic!

  • La fotografia original de 1930 pertany al Fons Fotogràfic Frederic Mompou i es pot trobar al Fons Fotogràfic de les Balears la web de Memòria Digital de Catalunya.
  • Bona part de la documentació d’aquest article s’ha extret del llibre de Mateu Cerdà Martín “El Calvari de Pollença: Història, espiritualitat i art”; i d'”Història de Pollença segle XX” de Pere Salas

2712total visits,2visits today

gif ANIMADO Volar-e