100 ANYS EN UN CLIC: QUAN CALA BARQUES VA PERDRE LES BARQUES

548

Observant aquestes dues fotografies de cala Barques pot semblar que les construccions surten per generació espontània. No és així, però quasi. En tan sols un segle, l’anatomia d’aquest indret paradisíac del municipi de Pollença ha canviat com si fos una persona durant el seu pas per la vida. La diferència està en què un segle per a la natura és com un instant per a una persona.

Fotografia antiga

Aquesta fotografia en blanc i negre ens l’ha feta arribar Margalida Cifre, que la té emmarcada a ca seva. No sabem l’any en què va ser feta, però la podem situar, no de manera gaire científica, en la dècada dels 40. Potser la pista definitiva ens la dóna l’edifici que veim mig ocult pels pins, que actualment coneixem com hotel Cala Sant Vicenç. Sabem que aquest hotel, que al principi es coneixia com a Can Barretes, va ser inaugurat l’any 1942. També ja hi podem veure la carretera de Cala Sant Vicenç, construïda el 1932. D’altra banda, el color i la qualitat de la foto ens situa en una època no molt posterior.

Fotografia moderna

La fotografia en color també ens mostra un moment molt concret de la història d’aquesta platja. Va ser l’11 de setembre de 2018, dos dies després que una forta tempesta provocàs una forta avinguda d’aigua al torrent de les Rotes Velles, que se’n va endur bona part de l’arena i molts dels para-sols i gandules de cala Barques. No és la primera vegada que una torrentada deixa al descobert el substrat rocós de la platja, però sí que és una de les més fortes.

L’arena, els temporals i la Llosa

I és que l’arena de cala Barques sempre ha anat, però, no sempre, ha tornat. Una gran llosa, situada a pocs metres dins la mar, fa que l’arena ho tingui complicat per tornar a ser dipositada a la vorera i, per aquest motiu, durant el darrer segle s’han fet aportacions de manera artificial. A més, “la Llosa” de cala Barques converteix aquesta platja exposada a la Tramuntana, en un lloc encara més perillós per als banyistes i pescadors en dies de mal temps a causa dels corrents que es generen. De fet, a principis de segle, el mal temps i la Llosa va provocar, un conegut i desgraciat episodi, la mort dels pescadors Damià Polar “Sergent” i Ramon Castanyer “Durai”. Però de ben segur, no va ser la primera ni la darrera desgràcia provocada per la remolesta mar d’aquest indret. L’any 2002 es va descobrir un vaixell grec que entorn de l’any 500 a.C. naufragà quan cercava el recer en aquesta traïdora cala.

També et pot interessar:  NASCUTS EL 1908

El Galerot

Però sembla, que la natura, per compensar les molèsties ocasionades per La Llosa, va voler instal·lar a la platja, El Galerot. La formació rocosa que veim al peu de les dues fotografies rep aquest nom per la seva forma allargada i servia els pescadors per amarrar les seves barques a raser del mal temps.

Cala Barques, els pescadors i el turisme

Cala Barques va ser el lloc triat per bona part dels pescadors de Cala Sant Vicenç de principis del segle XX per construir-hi els seus habitatges. Foren ells els que començaren a sembrar de casetes les grades rocoses d’aquesta Cala. I ho feren evidentment sense cap ordre ni planificació, cercant els punts propers a l’aigua on més fàcil era posar-hi els fonaments d’aquelles petites cases. Aquesta fotografia que avui analitzam està feta en un moment en què cala Barques es començava a transformar de la caleta de pescadors a la caleta de turistes.

Pensió Niu

Una de les primeres cases de pescadors que sofrí aquesta transformació va ser la pensió Niu, avui transformat en un hotel de 24 habitacions. A la fotografia actual és l’hotel més gran que hi ha a l’esquerra de la fotografia, mentre que a l’antiga es troba una mica més centrada, al costat d’una casa més baixa que podríem identificar com Cal Patró. Ja des de principis dels anys 20, aquesta casa es va convertir en una pensió per on passaren pintors de renom com Joaquim Sorolla, Joaquim Mir, Llorenç Cerdà, Anglada Camarasa, Santiago Rusiñol o escriptors com Thomas Wolfe.

La Miranda, can Mena i l’hotel Don Pedro

El pintor pollencí Dionís Bennassar també passà molts estius a cala Barques, però ell ho feia a Can Mena, que podem localitzar a la fotografia antiga a l’esquerra de Can Niu. Seguint amb la mirada cap a l’esquerra fins a arribar a l’extrem de la fotografia, veim un petit promontori. Aquest petit turonet que separa cala Barques de la petita cala Clara era conegut com la Miranda, un indret on es podien controlar les entrades i sortides de les barques dels pescadors. Aquesta Miranda avui dia és ocupada per l’hotel Don Pedro, ja fora d’enquadrament a la fotografia actual. L’hotel Don Pedro va ser construït els anys 70, concloent definitivament el procés de transformació de la cala dels pescadors a la cala dels turistes. Això sí, en lloc de pujar a la Miranda, diuen que avui dia es pot pujar a la terrassa de l’hotel i gaudir, amb un còctel a la mà, d’unes vistes semblants a les que hi havia quan només era un petit i natural turonet de roques.

gif ANIMADO Volar-e

Leave a Reply

avatar
  Subscribe  
Notify of