100 ANYS EN UN CLIC: ELS JARDINS ABANS DELS JARDINS

452

Tot i el nom d’aquesta secció he de confessar que el temps que ha transcorregut entre aquestes dues fotografies és completament incert. Si bé puc afirmar que distància espacial és de pocs metres, la distancia temporal pot anar dels 50 als 100 anys. I és que, sincerament, desconeixem l’autor i l’origen de la foto usada de referència. El que sí que podem afirmar és que va ser presa de l’interior de l’hort de les cases de Ca la Gran Cristiana, amb la càmera situada a la mateixa distància de la torre (a l’esquerra) que del carrer Miquel Capllonch (a l’esquena).

Pel que podem veure a la fotografia sí que podem dir que ens situam a una època anterior als anys seixanta, ja que en aquest temps totes les edificacions annexes a la torre foren esbucades. Però per saber el motiu de la demolició de les cases convé anar una mica més enrere en el temps.

El palau dels senyors Desbrull de Ternelles

Croquis hipotètic de Ca la Gran Cristiana abans de 1960 elaborat per Mateu Cerdà Martí

Aquí on actualment hi ha els jardins Joan March, al segle XVI s’hi va construïr una casa senyorial per ordre de Francesc Desbrull, senyor de Ternelles. Tant les cases com la finca de Ternelles varen seguir en mans de la família Desbrull, fins que el nové Marqués Desbrull (titol nobiliari creat al s.XVIII) ho va vendre tot a Joan March Ordines el 1962. Durant tots aquests segles les cases han sofert nombroses reformes i reconstruccions, però d’aquella primera època encara ens resta la torre de defensa. Recordem que el segle XVI era el segle dels atacs corsaris. Fou a finals d’aquest segle XVI quan un altre personatge de la família Desbrull, el cavaller Joanot Desbrull, va vendre un hort i unes cases velles als frares Dominics perquè hi construïssin un Convent. Per aquest motiu els Desbrull disposaren d’una sepultura a la capella de Sant Bernat de la nova església.

També et pot interessar:  LES TRES ETAPES DE L’ALMOINA I EL GALL QUE NO S’AVORREIX

El que veim a la fotografia antiga es l’hort de les cases, on hi havia un gran parral sostingut per columnes que anava de cap a cap. Aquest hort estava tancat per un gran mur de pedra. A l’actualitat, aquest hort que a la fotografia sembla sembrat de blat, són els jardins Joan March.

Plànol aproximat de la casa de Ca la Gran Cristiana elaborat per Mateu cerdà Martín

De Ca la Gran Cristiana als Jardins Joan March Servera

Però tornem al segle XX. Dolors Cotoner, coneguda com la Gran Cristiana, estava casada amb José Francisco de Villalonga y Zaforteza, VIII marquès de Casa Desbrull. Ella va ser la darrera senyora que va ocupar les cases. Quan va morir a l’edat de 83 anys, el seu fill Nicolau de Villalonga i Cotoner, IX marquès Desbrull va decidir vendre les cases i també la possessió de Ternelles al famós financer Joan March Ordines. Per aquell temps ja feia una dècada que les cases estaven tancades i es trobaven pràcticament en runes. Per aquest motiu la família March va decidir tomar les cases i el mur alt que tancava la propietat, i reformar tot l’hort. Uns anys després, al 1979, Carmen Delgado Roses, nora de Joan March Ordines va donar les cases i l’hort al poble de Pollença amb la condició que es fessin una jardins botànics que duguessin el nom del seu home, Joan March Servera. A aquests jardins s’hi va sembrar un bon nombre de plantes representació de la flora autòctona Mallorquina, i tot el conjunt va ser inaugurat al 1982.

Obres a Ca la Gran Cristiana

Evidentment avui dia encara coneixem els jardins com “Ca la Gran Cristiana” degut a aquella senyora darrera habitant de les cases. Però curiosament ella no era l’autèntica “Gran Cristiana” si no que va heretar aquest mal nom de la seva sogra, qui possiblement no va trepitjar mai les cases.

També et pot interessar:  MATINES A SANT JORDI, 1963

Els Desbrull i Pollença

Es curiós de quina manera el llinatge Desbrull ha marcat la configuració actual de Pollença. D’aquesta familia eren moltes altres propietats, com l’actual finca de Son Brull. Un altre Desbrull, el Capità d’Armes de la vila, Mossen Pere Desbrull, va ser qui va donar forma a la bandera de Pollença. Ho va fer pocs anys abans de ser desterrat per no trobar-se al seu lloc durant l’atac corsari de 1550. Un altre descendent dels Desbrull, el pare Hug Bernard, va ser qui va donar als jesuïtes una finca perquè hi fessin un convent i un col·legi (actual Monti-Sion). El marqués Desbrull actual és Fernando Villalonga i Truyols, el X, casat amb Maria del Carmen Villalonga Despujol, propietària de la possessió de Son Grua i marquesa de la casa Desbrull.

Curiosament tot aquest llinatge té el seu origen en un petit municipi de 150 habitants anomenat El Brull situat a 16 kilòmetres de Vic (Barcelona), on avui dia només hi ha una esglesieta, quatre cases i un castell esbucat.

Aquest article ha estat elaborat en bona part a partir de les dades que podem trobar en diferents articles publicats a números anteriors de PUNT iNFORMATIU POLLENÇA per Mateu Cerdà Martí, Juan M. Torres Velasco i Ramon Reig.

gif ANIMADO Volar-e